"Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?". Aquesta és la pregunta que els habitants majors de 16 anys d'aquest municipi del Moianès havien de respondre aquest diumenge en una consulta popular no vinculant. Amb una participació del 30%, 1.487 veïns han votat en contra dels projectes, 151 a favor, 14 ho han fet en blanc i 11 han votat nul. La plataforma Per un Moià Viu, que demanava el vot en contra, considera que "la voluntat del poble és clara" de rebuig a l’ampliació de l’escorxador i a la planta de biogàs" i recorda que han superat els 1451 vots d’Ara Moià. La formació vinculada a ERC, que governa amb majoria absoluta, ha posat totes les traves possibles perquè no se celebrés la votació. Considera que acceptar aquests projectes és l'única via per regularitzar el polígon i, per tant, salvar les empreses que ara mateix hi ha instal·lades, però els ecologistes i l'oposició no hi estan d'acord i creuen que hi ha altres vies. Ara caldrà veure com l'executiu entoma aquests resultats.

El 2024, el govern de la Generalitat va aprovar l’estratègia catalana de biogàs 2024-2030 i el seu pla d’acció, que s’emmarca en la transició de Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i just, per aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050. L’objectiu és definir un model de promoció de la generació de biogàs, identificant els punts clau per consolidar el sector en l’horitzó 2030.

En el context de transició energètica i crisi mediambiental que patim des de fa anys, la Cimera del Clima COP28 de les Nacions Unides celebrada el 2023 va acordar promoure la reducció de combustibles fòssils per combatre el canvi climàtic i transitar cap a les energies renovables. Catalunya aposta pel biogàs i el biometà per reduir les emissions, avançar cap a la independència energètica i potenciar una economia circular més sostenible.

Després de tres anys de tràmits, el pla urbanístic per construir una macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió (Noguera) ha rebut la llum verda de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. És la instal·lació d'aquesta mena més gran del sud d'Europa –processarà al voltant de 500.000 tones anuals– i podria ser la primera d'una onada de factories de biogàs a Ponent, en el marc del desplegament de l'Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030. Tanmateix, tant l'aprovació del pla urbanístic com la possibilitat que en proliferin més han encès una trentena d'alcaldes del territori, que es planten davant el projecte i avancen que l'impugnaran davant dels tribunals. Malgrat el silenci de la Generalitat, els batlles adverteixen que la factoria no podrà funcionar només amb purins locals i que, a la pràctica, és un forat negre perquè el fons d'inversió danès que la lidera –Copenhagen Infrastructure Partners– pugui fer negoci amb residus que vindran o bé de l'Aragó o bé de la província de Barcelona. Residus que inclouen despulles animals i restes d'escorxadors, i no només purins.

ERC fa bandera del dret a decidir, però a Moià, on governa amb majoria absoluta, està posant totes les traves possibles perquè els seus habitants no votin si volen que s'ampliï l'escorxador i s'instal·li una planta de biogàs. El 21 de maig, el govern municipal va rebutjar admetre a tràmit la consulta que promou una coordinadora a través d'una moció de Junts i la CUP, enmig de les protestes de més de 200 veïns a la plaça de l'ajuntament.

El polèmic projecte Nova Tracjusa de Juneda (Garrigues), que pretén gasificar residus urbans com a principal font de calor per assecar l’excedent dels purins de les granges de porcs, ja ha superat l’últim tràmit administratiu. Després de rebre totes les autoritzacions mediambientals i urbanístiques, l’Ajuntament li ha atorgat ara la llicència definitiva d’obres. El GAP, la cooperativa de 160 ramaders de la comarca, associada amb el Grup Griñó, pot començar a executar el seu projecte.

Entre Serinyà i Besalú, al turó de Ca n’Hortós, sobre una extensió de camps i boscos, una promotora energètica vol construir una gran planta de biogàs. Ocuparia 9 hectàrees i serviria per transformar unes 150.000 tones anuals de residus orgànics contaminants de la ramaderia de la zona en energia apta pel consum. L'Ajuntament de Serinyà s'hi mostra favorable i, perquè tiri endavant el pla, ha modificat, que la qualificació dels terrenys, que fins ara eren sòl no urbanitzable. El projecte està a exposició pública, obert a al·legacions i espera els informes de la Generalitat.

Els residus orgànics que es produeixen a les llars catalanes permetrien fer funcionar durant un any 300.000 cotxes de motor de combustió, amb una mitjana de 12.000 quilòmetres cadascun d'ells. Ho ha dit Xavier Flotats, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en el transcurs d'una taula sobre el futur del biogàs i el seu paper en la transició energètica organitzat per l'ARA i Naturgy, moderada per la subdirectora del diari, Carla Turró, i on han participat Màrius Aguirre, del Clúster de la Bioenergia de Catalunya, i Rubén Martínez, director de la zona mediterrània de gasos renovables de Naturgy.

Tornem a tenir un debat al voltant d’infraestructures que s’implementen al territori rural, en aquest cas la possible construcció de la central de biogàs més gran de Catalunya, que ocuparia unes 10 hectàrees de terreny agrícola de màxima qualitat al poble de la Sentiu de Sió. Escoltant la població que la rebutja (poblesvius.cat), sembla que tenen prou arguments per fer-nos dubtar del discurs oficial que considera necessària aquesta planta dedicada a generar gas a partir del tractament de purins d’explotacions ramaderes i d’altres residus. Argumenten falta de transparència i una insòlita rapidesa en la tramitació dels permisos que impedeix la informació i participació com cal de la població afectada; parlen de la desmesura del projecte, quinze vegades més gran que altres centrals similars que ja existeixen a Catalunya i sis vegades més gran que les que podem trobar en altres països d’Europa; dels beneficis que finalment acabaran en mans dels especuladors que controlen el fons d’inversió danès que finança part del projecte; d’una previsió anual de 21.000 camions amunt i avall pel territori; d’una xemeneia de 65 metres d’alçada... Però, a banda de tots aquests raonaments "tècnics", penso que, davant d’aquest projecte, com està passant en la majoria dels que venen impulsats per l’anomenada "transició ecològica", cal parar atenció en els adjectius de l'embolcall de presentació: circular, sostenible, renovable... i en qui l'ha embolicat.

Una inversió de 100 milions d’euros per a una planta que ocuparà més de sis hectàrees, tractarà prop de mig milió de tones anuals de purins, llots i restes d’animals procedents de més de 200 explotacions ramaderes, injectarà gas renovable (biogàs) a la xarxa i permetrà generar 200 GWh l’any (equivalent al consum energètic de 20.000 llars catalanes). Són les dimensions de la futura planta de biogàs que el grup danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), a través de la societat local La Sentiu Bioenergy, pretén aixecar a la Sentiu de Sió, un petit poble de 400 habitants de la Noguera.

El desplegament del biogàs a Catalunya surt ben parat de dos programes del projecte estratègic (PERTE) de les energies renovables, vinculat al Pla de Recuperació i, per tant, als fons europeus. D'un total de 150 milions d'euros pressupostats per a aquest sector, el ministeri de Transició Ecològica n'ha adjudicat de forma provisional 74,9, dels quals 23,4 aniran a parar a Catalunya, segons dades a les quals ha tingut accés l'ARA. És a dir, un 31% de la inversió pública total adjudicada fins ara.

Si tot el potencial que té Espanya per a la producció de biometà estigués desenvolupat, l'Estat s'hauria estalviat el 2022 uns 4.000 milions d'euros de la seva factura energètica, precisament l'any que més es va encarir el combustible fòssil a causa de la guerra d'Ucraïna. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat per la patronal Sedigas i les consultores PwC i Biovi.