El retorn de Josep Maria Flotats al teatre català deu haver fet connectar molts ciutadans aquest personatge amb el seu moment de més polèmica informativa, arran de les desavinences que tenien el llavors director del Teatre Nacional amb el conseller de Cultura de l'època, Joan Maria Pujals. El clímax va ser una roda de premsa en què Flotats va explicar que Pujals l'havia amenaçat: "Se'm va abraonar", va exclamar. Una expressió que va fer fortuna, per precisa i gràfica, i que sempre més ha quedat com a marca registrada de l'actor, inseparable d'aquella notícia, en la memòria col·lectiva.

El meu amic i jo vam arribar abatuts al poble de dalt del turó. L’havíem vist des de l’olivera grossa i ventrelluda on ens havíem aturat a beure les poques gotes d’aigua que no havien aconseguit escanyar-nos la set. La cantimplora buida ens feia nosa. Amb la llengua seca i l’esperança al pit, vam pensar que potser, dins les cases fosques i pedrenques, hi trobaríem una ànima bondadosa amb una gerra fresca a la mà. Però pels carrers de dalt no hi havia ningú. En aquell poble ja no s’hi treballava la terra. La plaça brunzia amb un son etern, però era galanxona. Vam aprofitar l’embranzida de la pujada per descobrir-ne els racons. Un caminet de terra pujava cap a l’església, petita i besada pel sol, i l’herba hi creixia arreu. S’escolava per les reixes, adornava els nínxols somorts. Hi havia una gran esplanada, que finava on començava la bellesa del lloc: un mur des d’on recolzar-nos i observar una vall llaurada i lluminosa com una espiga d’or. L’esgotament ens havia afeblit els músculs i vam estirar-nos per fer una becaina. 

"Tothom, absolutament tothom, té dues o tres paraules que li semblen precioses i està disposat a defensar-les", assegura el lingüista Pau Vidal en l'últim llibre que acaba de publicar. Però com es trien les paraules preferides? És habitual que s'escullin sobretot amb dos criteris: pel significat, i llavors poden aparèixer a la llista paraules com llibertat i estimar, o bé per la sonoritat, i aquí no hi falta mai el clàssic xiuxiuejar. Però per què sempre apareix xiuxiuejar en el rànquing de paraules preferides?

He tingut, per fi, temps per mirar-me amb calma un regal que els Reis –que m’estimen i em coneixen– em van portar. Es tracta del llibre 100 paraules de l’Empordà i part de l’estranger, d’Helena Borrell Carreras, que va publicar Cossetània el 2021.