La desforestació és una imatge colpidora quan es veu des de l'aire. El verd continu del bosc s'acaba, seccionat per un tall perversament recte, i a partir d'allà, terra erma. A vista d'ocell, l'impacte visual és demolidor i ajuda a copsar la tragèdia que suposa la sagnia dels boscos tropicals. Els drons dels fotògrafs de Reuters Adriano Machado i Ueslei Marcelino han tret a la llum aquesta desforestació en una zona del sud de l'Amazònia, a l'estat brasiler de Rondônia, que afecta fins i tot part d'un territori indígena protegit, el dels kaxarari.

Explicar la complexitat del món als infants és sovint una tasca difícil que el director suís Claude Barras (Sierre, 1973) domina amb sensibilitat i profunditat. Primer ho va fer amb La vida d'en Carbassó (2016) —nominada als Oscars i premiada als Cèsars, els Premis del Cinema Europeu i el Festival de Sant Sebastià—, en què el director abordava temes com el maltractament infantil i l'orfandat. Ara hi torna amb el seu segon llargmetratge d'animació en stop-motion, Salvatges (2024), que s'estrena aquest divendres –en versió doblada al català– i parla de l'impacte de la desforestació en la natura i les cultures indígenes. “Cada cop hi ha més pel·lícules infantils que només volen divertir i ens hem de preguntar per què” —diu Barras—. “Potser és que els volem allunyar d'una realitat massa dura que no podem canviar”. I afegeix: “No es tracta d'exposar-los a la violència, però cal generar preguntes adaptades a la seva edat sobre la manera una mica estranya que tenim de viure”.

L'any 2012 un nen de 12 anys que s'expressava en anglès va fer una exposició a Girona en la qual retreia als més grans que no haguessin fet res per salvar el planeta. Ara aquell xicot, Felix Finkbeiner, estudia el doctorat, però, sobretot, és l'ànima de Plant-for-de-Planet, una iniciativa per formar joves sobre la justícia climàtica. El conseller delegat de l'asseguradora DKV, Josep Santacreu (Guissona, 1958), el va escoltar aquell dia a Girona i van teixir més que una amistat. Han fet un recorregut de llarg termini sobre la crisi climàtica i la salut del planeta. Ara Santacreu ha publicat Planta't!, un llibre en què aborda la relació de la salut humana, la salut del planeta i el paper dels boscos. Finkbeiner n'ha escrit el pròleg i hi agraeix l'esforç i el fet que Santacreu l'hagi centrat en la restauració dels ecosistemes.