Heus aquí una comèdia que provoca, durant el seu visionat, molts més interrogants que rialles. Mal assumpte. Què fa Jonah Hill, un actor dotadíssim per encarnar personatges incòmodes, excèntrics, protagonitzant una comèdia romàntica absolutament convencional? Per què incloure en el repartiment Eddie Murphy, un referent de l'humor conegut per les seves inspirades improvisacions, per lligar-lo curt? Qui ha pensat en convertir Julia Louis-Dreyfuss, actriu estratosfèrica que ha construït dos dels personatges femenins més esbojarrats de la comèdia nord-americana contemporània –la neuròtica Elaine de Seinfeld i la cínica Selina Meyer de Veep–, en una mare de família unidimensional? Una de les inspiracions principals de La gente como vosotros sembla ser Endevina qui ve a sopar, però una es pregunta si el seu director –Kenya Barris, creador de la sèrie Black-ish– deu haver vist alguna de les pel·lícules de la saga Ocho apellidos..., un referent més adequat per a una obra amb aspecte de telefilm que aborda, de manera superficial i tòpica, les diferències culturals i els prejudicis enquistats entre dues famílies, una de jueva i una d'afroamericana, unides pel compromís matrimonial dels seus fills. Malgrat el discurs inclusiu i alguna escena inspirada –el sopar entre els consogres i la discussió sobre si va ser més greu l'esclavitud o l'Holocaust–, La gente como vosotros acaba sent molt pitjor que una comèdia romàntica anodina: una comèdia que no té gens ni mica de gràcia.