Un home amb corbata i la camisa per fora surt d’un gratacel novaiorquès amb una capsa de cartró a les mans. Una dona puja al cotxe per anar al poble del costat. Ha d’anar al caixer. Els separen quinze anys i 6.000 quilòmetres, però formen part de la mateixa història. Ell és banquer i encarna el primer aleteig d’un efecte papallona de conseqüències colossals; ella està jubilada i és l’exponent quotidià d’aquest fet al país de les caixes d’estalvis.

És una evidència que cada cop hi ha menys oficines bancàries a tot arreu. Les raons són múltiples i per descomptat la digitalització –que permet que ara portem sempre el banc al mòbil– hi ha contribuït, però també respon a la gran transformació que va suposar el crac bancari de fa 15 anys. En aquest dossier abordem aquesta gran desaparició –a Catalunya es va passar de 8.105 oficines el 2008 a 2.194 el 2022–, i també repassarem el procés de concentració bancari posterior a la fallida de Lehman Brothers. A més entrevistem antics empleats de banca que, més enllà dels nombrosos prejubilats, van canviar de feina, i posem el focus en què passa als pobles que s'han quedat sense cap caixa o banc.