Han estat identificades sis víctimes més dels crims de guerra franquistes a les Balears com a resultat de les exhumacions realitzades al cementiri de Son Coletes, de Manacor, i de sant Francesc Xavier, a Formentera, durant les campanyes que es van fer entre 2020 i 2023, sota l'anterior Govern Balear progressista. Es tracta de Bartomeu Fornés Bordoy, Serafí Vives Servera i Gabriel Picornell Femenias, trobats a Manacor. Per Formentera, les identitats de les restes corresponen a Francisco Delgado Machío, Antonio Sánchez Capilla i Manuel Gordillo Vega, tots tres extremenys. Amb aquestes, ja són seixanta-set les víctimes del feixisme identificades a les Balears, tot i que existeix la certesa que n'hi ha moltes més. Podeu trobar informació sobre qui van ser cadascun d'ells a la notícia de l'Ara Balears. Cal consignar que les intervencions van ser dutes a terme pels equips de l'empresa Aranzadi Atics, i que les identificacions han estat possibles gràcies a l'anàlisi i comparació dels perfils genètics fets pel laboratori Biomics de la Universitat del País Basc, el laboratori d'ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

El PP segueix denunciant cada dia, amb molt de crits i gesticulació, el cop contra la democràcia que segons ells representa la llei d'amnistia, i segueix també fent costat a tot jutge prevaricador que decideixi violentar-la o saltar-se-la. Al mateix temps que fa això, també aprova les seves pròpies lleis a les comunitats on governa, tot sol o amb Vox. Dins aquesta activitat legislativa als parlaments autonòmics, sobresurten les lleis educatives contra l'escola pública i la llengua catalana, així com les lleis que la dreta ultranacionalista espanyola anomena “de concòrdia”, i que en realitat són lleis d'obstrucció contra la memòria democràtica. També se'n podria dir, més encertadament, lleis d'encobriment dels crims del franquisme. Se n'han aprovat als parlaments d'Aragó, Castella i Lleó, el País Valencià i les Balears, i han merescut el rebuig frontal dels partits de l'oposició, d'una part important de la societat civil (des de les entitats de memòria històrica fins a la comunitat universitària) i de les Nacions Unides.

Amb l'himne republicà de Riego interpretat per una trentena de xeremiers de Mallorca, les restes de les sis víctimes de la repressió franquista conegudes com les Roges del Molinar han entrat aquest dissabte al migdia a l'auditori del Conservatori Superior de les Illes Balears. Les acompanyava una setena caixa, la que contenia les restes de Gabriel Picornell, destacat dirigent comunista i pare d'Aurora Picornell, la més coneguda del grup. Quan ha vist entrar les caixes portades pels familiars, una sala plena de gom a gom amb més de mig milenar d'assistents ha esclafit amb ovacions. Alguns dels presents no han pogut contenir les llàgrimes.