Han estat identificades sis víctimes més dels crims de guerra franquistes a les Balears com a resultat de les exhumacions realitzades al cementiri de Son Coletes, de Manacor, i de sant Francesc Xavier, a Formentera, durant les campanyes que es van fer entre 2020 i 2023, sota l'anterior Govern Balear progressista. Es tracta de Bartomeu Fornés Bordoy, Serafí Vives Servera i Gabriel Picornell Femenias, trobats a Manacor. Per Formentera, les identitats de les restes corresponen a Francisco Delgado Machío, Antonio Sánchez Capilla i Manuel Gordillo Vega, tots tres extremenys. Amb aquestes, ja són seixanta-set les víctimes del feixisme identificades a les Balears, tot i que existeix la certesa que n'hi ha moltes més. Podeu trobar informació sobre qui van ser cadascun d'ells a la notícia de l'Ara Balears. Cal consignar que les intervencions van ser dutes a terme pels equips de l'empresa Aranzadi Atics, i que les identificacions han estat possibles gràcies a l'anàlisi i comparació dels perfils genètics fets pel laboratori Biomics de la Universitat del País Basc, el laboratori d'ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

Encara ara, vuitanta-vuit anys després de l'inici de la Guerra Civil, és complicat exhumar les restes d'homes i dones que van lluitar en el bàndol republicà. Hi ha manca de recursos i han passat tants anys que localitzar les fosses és difícil. Tanmateix, durant la guerra i la dictadura, Franco va dedicar molts recursos a exhumar els morts del bàndol nacional. "La sang dels que van caure per la Pàtria no consent ni l'oblit, ni l'esterilitat ni la traïció", deia el dictador l'1 d'abril del 1942. Ho va fer més per un tema polític que no pas per raons humanitàries. Miriam Saqqa, doctora en història i arqueologia per la Universidad Complutense de Madrid, s'ha passat més de quatre anys investigant milers de papers als arxius, sobretot dels processos judicials que van acompanyar aquestes exhumacions, i en treu a la llum moltes dades inèdites.

Lluc Mateo és un gironí de 21 anys que, tot just acabar el tercer curs del grau d'història a la Universitat de Barcelona, ja ha trobat un objecte d'investigació i una possible ocupació de futur que ha començat a donar fruits: la investigació històrica. Ofereix els seus serveis per reconstruir el passat històric familiar, per raons d’herències o notarials, i fins i tot pensa en assessorar produccions cinematogràfiques o teatrals. Ja ha investigat vuit casos, sobretot de desapareguts durant la Guerra Civil, el darrer dels quals és l’oncle de l’actor Ferran Rañé. Els seus familiars només sabien que havia desaparegut durant la guerra.

Van venir a peu, en bicicleta, en tren i en vaixell, des de Sud-àfrica, Mongòlia, Cuba, Palestina, Algèria, l’Índia, França, la Gran Bretanya, els Estats Units... La majoria eren joves, idealistes i d’esquerres. Eren molt pocs els que havien agafat una arma i un terç van morir a les trinxeres de la Guerra Civil. Molts van desaparèixer sense deixar cap rastre. A poc a poc, però, es van identificant. El portal web Sidbrint, de la Universitat de Barcelona, que des del 2014 posa a l’abast de tothom les històries individuals dels brigadistes, en té documentats 42.648. D'aquests, 6.241 van morir a Espanya.

Gemma Ubasart (Castellar del Vallès, 1978) és des de l'octubre passat consellera de Justícia, Drets i Memòria. Amb una llarga trajectòria acadèmica com a professora de ciències polítiques, va liderar el projecte de Podem Catalunya el 2015. Dimecres va entrar a tràmit parlamentari la llei de memòria democràtica, i aquest dissabte anirà fins a Huétor Tájar per enterrar Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil.

Els treballs d'excavació al cementiri de Son Coletes, a Manacor, han tornat a donar una troballa d'enorme importància: les restes de vint persones assassinades pels franquistes, entre les quals les de tres dones. A l'espera dels resultats de les anàlisis antropològiques i genètiques, el més probable és que es tracti tres de les cinc milicianes que se sap que van formar part de l'expedició republicana a Mallorca d'agost de 1936, liderada per Alberto Bayo, i que van ser capturades i mortes pels feixistes. A Son Coletes ja s'hi han exhumat les restes de 106 persones executades a Mallorca durant la Guerra Civil, i encara s'espera trobar-n'hi més, perquè els arqueòlegs i els antropòlegs de les societats Aranzadi i ATICS hi seguiran fent feina en els propers mesos. Com assenyala el secretari de Memòria Democràtica del Govern Balear, Jesús Jurado, encara queden àrees per explorar i fosses per obrir. Per altra banda, aquest dijous ha començat també l'excavació de la platja de sa Coma, també pertanyent a Sant Llorenç des Cardassar, poble veí de Manacor. Sota l'arena d'aquesta platja –sa Coma, actualment, és un nucli turístic–, i d'acord amb les fonts documentals, s'espera trobar-hi les restes de centenars de cossos: els dels milicians que van arribar amb el desembarcament de Bayo. Tot això que comento ho trobareu a la crònica de Maria Llull i Toni Mateu a l'Ara Balears, i, si us interessa saber més sobre l'expedició republicana de Bayo, és del tot recomanable el minuciós volum El desembarcament de Bayo a Mallorca: agost - setembre de 1936, de l'historiador Josep Massot i Muntaner, mort aviat farà un any.

"Quan em van trucar per dir-me que havien identificat el meu avi, em vaig emocionar molt. No em sortia la veu. A l'altra banda del telèfon es pensaven que s'havia tallat la comunicació, però d'alguna manera ja sabia, n'estava convençuda, que el meu avi era allà, al Mas de Santa Magdalena, en una fossa comuna", explica Anna Guil, que, finalment, aquest dissabte ha pogut enterrar el seu avi, Juan Guil, al cementiri de Terrassa, al costat de la seva dona i la seva filla. La família ha volgut recordar qui era i com era el Juan amb una fotografia ben gran d'ell. Amb les restes que els arqueòlegs han exhumat, les netes del soldat republicà han recuperat també els pocs objectes que hi havia a la fossa on descansava amb tres homes més: una sola de sabata i els botons de la camisa.

Amb l'himne republicà de Riego interpretat per una trentena de xeremiers de Mallorca, les restes de les sis víctimes de la repressió franquista conegudes com les Roges del Molinar han entrat aquest dissabte al migdia a l'auditori del Conservatori Superior de les Illes Balears. Les acompanyava una setena caixa, la que contenia les restes de Gabriel Picornell, destacat dirigent comunista i pare d'Aurora Picornell, la més coneguda del grup. Quan ha vist entrar les caixes portades pels familiars, una sala plena de gom a gom amb més de mig milenar d'assistents ha esclafit amb ovacions. Alguns dels presents no han pogut contenir les llàgrimes.