L’òvul s’ha convertit en una font dominant d’ansietat per a moltes dones. Els òvuls humans són finits i disminueixen tant en qualitat com en quantitat amb l’edat. A partir dels 30 anys, comença a ser més difícil quedar-se embarassada, i a la menopausa la dona es queda sense òvuls funcionals. La creixent sensibilització sobre aquesta realitat reproductiva ha provocat un augment de la congelació d’òvuls, ja que les dones intenten preservar-ne la vitalitat. Però la infertilitat va més enllà d’uns òvuls envellits. Investigacions recents estan prestant més atenció als ovaris.

Un grup d’investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en col·laboració amb l’Hospital Universitari Dexeus, ha enregistrat per primera vegada com s’implanta un embrió humà a l'úter. Es tracta d'un procés microscòpic i que succeeix dins el cos d’una persona adulta, motiu pel qual no s’havia observat mai. “Era com una caixa negra de la qual finalment hem pogut veure l’interior”, celebra Samuel Ojosnegros, director de l’estudi.

Deu anys després que es legalitzés al Regne Unit la possibilitat de fer servir material genètic de tres persones per obtenir un embrió sa i evitar problemes mortals amb els mitocondris, els científics de la Universitat de Newcastle que duen a terme el primer assaig clínic d'aquesta tècnica han confirmat el naixement de vuit nadons sans per aquest mètode. Fa poc més de dos anys, l'Autoritat de Fertilització Humana i Embriologia (HFEA) del Regne Unit va confirmar que fins al 20 d'abril dels 2023 n'eren cinc, els nascuts de dues mares i un pare, en el marc de l'esmentat assaig.

L'escriptora sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, 1971) va fer 30 anys amb la idea de ser mare. Des de petita li havien inculcat que les dones es realitzen a través de la maternitat i que el seu deure era tenir fills. Ho va intentar durant anys, primer de manera natural i després mitjançant un procés de fecundació in vitro, però no ho va aconseguir. I ho va patir molt, fins al punt que era incapaç de parlar-ne. L'autora de les multipremiades Herba i L'espera (Reservoir Books, 2024) ha necessitat dues dècades per posar distància i convertir aquella experiència en una novel·la gràfica, Mañana será otro día (també a Reservoir Books), que es va publicar al novembre amb traducció de Joo Hasun.

Fa 40 anys va néixer el primer nadó per fecundació in vitro a l'Estat. Va ser a Barcelona, el 12 de juliol de 1984, de la mà dels professionals de l’Hospital Dexeus. Des d’aleshores les tècniques de laboratori i clíniques han evolucionat molt, una de les "grans revolucions de la medicina", que ha afavorit el naixement per reproducció assistida d'uns 12 milions de persones a tot el món. També ha propiciat un canvi de paradigma, una nova normalitat de maternitats a edats més tardanes, en solitari i en parelles de lesbianes. “Em sento privilegiada per ser el punt d'inici”, ha explicat aquest dijous Victoria Anna Perea, la primera persona que va néixer per fecundació in vitro a Espanya i que està a punt de celebrar el seu 40è aniversari. L'any 2021, per exemple, l'11% dels naixements a l'Estat van ser gràcies a aquesta tècnica, fins a 40.000 nadons.

El "si vols, pots" no és aplicable a la fertilitat. "Quan un inesperat desig maternal em va esclatar a la cara, vaig descobrir que ja era massa tard. El meu cos era un desert. Si volia gestar i parir un fill, em quedava una única opció: fer-ho amb l’òvul d’una altra dona", escriu la periodista Júlia Bertran Lafuente (Barcelona, 1980) a Estimada desconeguda (La Campana), un relat en primera persona honest i valent en què planteja a través de la seva experiència personal molts debats socials pendents. Des de l'endarreriment de la maternitat, la donació d'òvuls, el negoci de la reproducció assistida o la falta de polítiques públiques per maternar. La conversa se'ns fa curta per comentar-los tots. Comencem parlant de les contradiccions de la maternitat i acabem parlant dels fills respectius.

Al pis de l’editor Sergio Pérez, les joguines del petit Gabo es barregen amb els llibres publicats pel seu pare i els records familiars. El soroll del tren que passa molt a prop es converteix en una cantarella que molt aviat oblidem. La família de Sergio Pérez no és corrent i això es tradueix en petits detalls, com ara els cognoms del petit Gabo, que porta, en primer lloc, el matern. “El 97% de les famílies encara trien com a primer cognom el del pare i nosaltres vam decidir que fos Gabriel Navarro Pérez i no Pérez Navarro”.

La fertilitat la donem, molts cops, per descomptada fins que apareixen els entrebancs. I sovint apareixen quan estem buscant un embaràs. Entre el 15% i el 20% de les parelles en edat reproductiva tenen problemes de fertilitat o esterilitat. En el cas de les parelles heterosexuals, es recomana consultar un especialista quan després d’un any de mantenir relacions sexuals sense protecció no s’aconsegueix una gestació. Quan la dona té més de 35 anys, s’aconsella consultar després de sis mesos de recerca activa d'un embaràs. A partir dels 35 anys la quantitat de fol·licles i la qualitat dels òvuls cauen en picat, però, en canvi, el gruix de dones a la consulta són d'aquesta edat. "La mitjana és de 37 anys", explica Sara López, ginecòloga especialista en reproducció assistida i autora de llibre Quiero quedarme embarazada. Claves para entender la reproducción asistida (Alba). "L'edat materna afecta, cada cop estem endarrerint més la maternitat, però hem de ser conscients que la qualitat dels òvuls decau i la reserva ovàrica és igual ara que fa 100 anys", explica.

Laura Torné és escriptora, guionista, mare de dos nens –el Jan i el Món– i la persona darrera d'El Embarazo de los Unicornios, un compte d'Instagram amb més de 62.000 seguidors on narra a través de poemes senzills i directes escenes de maternitat real. Ara acaba de reunir alguns d'aquests poemes al llibre La maternidad real en versos y chorradas (Litera), il·lustrat pel dissenyador gràfic Martino Pannofino, qui també és la seva parella i pare dels seus dos fills. "Els escric a ells i és l'herència que els deixaré", diu.