El Guo, el conductor, atura el cotxe sobre un cingle elevat. La parada s’agraeix: és el moment de fer una cigarreta i que els passatgers comprovin que ho tenen tot a lloc després de set hores de recórrer carreteres serpentejants i estretes amb l’ai al cor. Encenent la cigarreta, surt del cotxe i es posa una gorra i un abric: a 3.500 metres sobre el nivell del mar, els dies assolellats de principis d’estiu segueixen sent freds. El Guo és un homenet baixet i murri, calb, jovial i amb les dents marrons. També és una anomalia: és originari de Xangai, però viu al nord de Yunnan perquè va decidir quedar-se a la terra de la seva dona en lloc de tornar a la pròspera ciutat on es va criar.