<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - cultura europea]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/cultura-europea/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - cultura europea]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un estudi aprofundeix en el retaule de Banyoles, una de les joies del gòtic internacional]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/girona/estudi-aprofundeix-retaule-banyoles-joies-gotic-internacional_130_5276190.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/cb62fb4a-2a55-477d-a633-fdb5be2b2cd0_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Unànimement és considerada una de les grans fites del gòtic internacional. En els últims cent anys el retaule de la Mare de Déu de l’Escala de Banyoles ha estat qualificat pels experts d’“obra capital”, de ser “el punt àlgid de la pintura a les terres de Girona”, de “peça fonamental de la pintura gòtica catalana”, “d’imponent i superb” i de “realització del més alt nivell artístic”, entre altres elogis. Tanmateix, fins ara aquesta obra no havia estat objecte d’una exhaustiva investigació com la que han fet Pere Freixas i Roser Juanola, i que es recull en l'últim volum de <em>Quaderns de Banyoles</em>. Els coautors presentaran el llibre dissabte vinent al Museu Darder de la capital del Pla de l’Estany, coincidint amb l’obertura al públic del monestir de Sant Esteve, que és on es pot contemplar aquesta obra, juntament amb l'arqueta de Sant Martirià, que, com el retaule, data del segle XV i també és considerada una de les joies del gòtic internacional. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Carreras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/girona/estudi-aprofundeix-retaule-banyoles-joies-gotic-internacional_130_5276190.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Feb 2025 06:00:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/cb62fb4a-2a55-477d-a633-fdb5be2b2cd0_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El retaule de la Mare de Déu de l'Escala]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/cb62fb4a-2a55-477d-a633-fdb5be2b2cd0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El llibre coincideix amb l'obertura al públic del monestir on s'exposa el moble litúrgic de la Mare de Déu de l'Escala]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Els protestants van fer servir l'Alcorà per argumentar contra els catòlics"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/protestants-servir-l-alcora-argumentar-catolics_128_4613207.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/47847eb6-3182-4085-a890-6a64519ea5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>John Tolan (Milwaukee, Estats Units, 1959) és catedràtic d'història a la Universitat de Nantes, membre de l'<a href="https://www.ae-info.org/"  rel="nofollow">Academia Europea</a> i de la <a href="http://www.boneslletres.cat/"  rel="nofollow">Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona</a>. Autor de nombrosos llibres, el més recent, publicat en francès l'any passat, és <a href="https://www.tallandier.com/livre/nouvelle-histoire-de-lislam/"  rel="nofollow"><em>Nouvelle histoire de l'islam</em></a>. Tolan, establert a França des de mitjans dels anys noranta, és un dels quatre coordinadors del programa del Consell Europeu de Recerca <a href="https://euqu.eu/"  rel="nofollow">The European Qur'an</a>, projecte de llarg abast que estudia com l'Alcorà s'integra en la història intel·lectual, religiosa i cultural de l'Europa medieval i moderna. Una forma científica de combatre tota mena d'intolerència i de demostrar que el text sagrat dels musulmans no és alié a la història d'Occident. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Quim Aranda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/protestants-servir-l-alcora-argumentar-catolics_128_4613207.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 25 Feb 2023 18:21:01 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/47847eb6-3182-4085-a890-6a64519ea5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[John Tolan, al seu despatx de l'Institut d'Études Avancées de Nantes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/47847eb6-3182-4085-a890-6a64519ea5f6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Historiador, medievalista. Codirector del projecte d'investigació L'Alcorà Europeu]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
