Fa anys que em dedico a l’aprenentatge del català a l’aula d’acollida. Amb paciència i dedicació aconsegueixo que alumnes vinguts d’arreu del planeta es puguin expressar en la nostra llengua. La majoria d’ells han aterrat a Catalunya perquè fugien de la pobresa dels seus països, per la guerra i per diverses calamitats familiars. Cada alumne arrossega una motxilla plena de problemes i també una cultura amb la qual s’identifica voluntàriament.

L’Alejandro Ortiz fa segon de batxillerat i vol fer criminologia per demostrar-li a la seva mare que totes les seves preocupacions han valgut la pena: “Vull anar a la universitat perquè vull ajudar a tirar endavant la família i dir-li a la meva mare que ara ja pot descansar, que em toca a mi”. La Yasmaray Gallardo ve d’Hondures i li va costar acceptar que a l’arribar a Catalunya li havia canviat la vida, però ara ja no tornaria al seu país d’origen, li agrada fer batxillerat per superar-se cada dia i ser millor persona. 

Parlem amb alumnes de l'institut Miquel Tarradell del Raval de Barcelona. Fan primer i segon de batxillerat i els hi preguntem si volen seguir estudiant i per què?

El curs 2021-2022 l'escola pública tenia un 14,6% d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). El mateix curs, l'escola concertada tenia gairebé la mateixa proporció, un 14,1%. Amb aquesta comparació, extreta de les últimes dades que ofereix el mateix departament d'Educació, les quatre patronals de les escoles concertades de Catalunya volen posar en relleu la contribució que fan al sistema educatiu català per "trencar estereotips i canviar la imatge que la societat pot tenir de l'escola concertada". Per fer-ho, la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, l'Agrupació Escolar Catalana, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament i la Fundació Escola Cristina de Catalunya, que plegades representen les més de 600 escoles concertades de Catalunya, han presentat aquest dimarts la campanya “L'escola de la gent”.

Dilluns 30 de gener, quarts de vuit del matí. Com cada dia, la Maria (nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat) agafa la bicicleta per anar al seu lloc de treball. És mestra a una escola del barri Gòtic de Barcelona. Aprofita el viatge per ordenar mentalment el que serà la seva jornada a l'aula. La seva llarga trajectòria professional –porta més de trenta anys treballant de docent– i la complexitat del centre –on és cotutora d'una de les classes– fa que diàriament prepari diversos plans per fer a classe per si el primer, el segon, el tercer, el quart... fallen.