"Com és, estar amb una dona?", pregunta a la protagonista de Permagel (Club Editor) la seva germana, que havent entès que el que vol saber és com follen, respon amb una comparació amb Pollock: "Impulsiu i senzill com el dibuix d’un nen" però amb "la magnitud de vida concentrada en el procés".

El 1987 Éric Rohmer va filmar L’amic de la meva amiga, una comèdia romàntica sobre dues amigues a qui els agrada el mateix noi. Ara, aquest divendres, la cineasta barcelonina Zaida Carmona estrena La amiga de mi amiga, una revisió explícita d’aquest argument, que s’inspira en l’humor, la naturalitat i la frescor del director francès, però canvia les parelles heterosexuals del film original per un grup de dones lesbianes. I el canvi de gènere de les protagonistes no és circumstancial, sinó que, davant la falta de referents lèsbics a la ficció catalana, respon a la voluntat expressa de representar a la pantalla les sexualitats dissidents queer i LGTBIQ+.