Guanyadora del premi Hugo 2013 a la millor novel·la curta, L'ànima de l'emperador, de Brandon Sanderson, és la primera novel·la de l'autor nord-americà –un dels grans referents contemporanis del gènere fantàstic– que es pot llegir en català. Sanderson situa l’acció a l’Imperi de la Rosa, una nació en el món fragmentat de Sel. Aquest és el mateix món en què ja es desenvolupava una novel·la anterior de fantasia èpica, Elantris (2005; reeditada recentment a Ediciones B), tot i que en el cas de L’ànima de l’emperador es fan poques connexions amb l’altra novel·la. A l’Imperi de la Rosa la falsificació es considera una pràctica immoral i perillosa que es castiga amb la mort, però a la novel·la hi ha personatges molt agosarats.

L'art de la falsificació és molt antic i s'ha produït al llarg de tota la història de l'art: entre les falsificacions més antigues hi ha les de l'escultor grec Pasiteles, que reproduïa escultures per vendre-les als romans. Durant l'Edat Mitjana el negoci de la imitació es va estendre en un camp tan insòlit com les relíquies de sants i va ser als segles XIX i XX quan es van produir alguns dels casos més sonats, com els que l'escriptor i periodista Harry Bellet va recollir al llibre que ara surt en castellà Falsificadores ilustres (Editorial Elba). Com recull aquest autor, l'antic director del Metropolitan Museum Thomas Hoving va afirmar el 1997 el 40% de les obres d'aquest museu són falses. També que Camille Corot va pintar uns 3.000 quadres i als Estats Units n'hi ha 5.000. Les falsificacions també estan d'actualitat perquè TV3 i Filmin emeten la sèrie documental de Kike Maíllo sobre el falsificador Oswald Aulestia, de qui Esfera de los Libros va publicar les memòries. I en el terreny dels museus, al Museu d'Art de Girona treballen per convertir en permanent una part de l'exposició que van fer el 2019 Falsos vertaders.