Sense cap mena de dubte, Eugene Onegin és una de les millors òperes russes de la història i una de les màximes creacions de Piotr Ilitx Txaikovski. Fidel a la novel·la homònima en vers d’Aleksandr Puixkin, l’autor d’El llac dels cignes en va saber plasmar el drama intern, focalitzat en els amors de Tatiana cap a Onegin, un misantrop seductor que amb els anys acabarà rendit als peus de la jove, que finalment el rebutjarà per lleialtat al seu marit.

Romanticisme rus de primera per inaugurar la temporada 2023-2024 del Gran Teatre del Liceu, amb el retorn de l’òpera Eugene Onegin, de Piotr Ílitx Txaikovski, estrenada a Moscou el 1879 i convertida després en un clàssic del repertori operístic. Feia vint-i-cinc anys que aquest prodigi líric concebut originàriament com a òpera de cambra no es representava al teatre de la Rambla. Ara hi arriba en una coproducció del Liceu amb Den Norske Opera d’Oslo (on es va estrenar el 2020) i el Teatro Real de Madrid, amb direcció escènica de l’alemany Christof Loy, recordat a Barcelona pels interessants muntatges d’Arabella (2014) i Macbeth (2016), per exemple. D’Eugene Onegin se’n faran nou funcions del 27 de setembre al 9 d’octubre.

Satisfacció i fins i tot entusiasme al final del concert de l'OBC a L'Auditori. Una setmana més, l’orquestra la clava amb un programa eclèctic i interessant, amb estrena mundial i presència femenina. Obria foc el manresà Manel Ribera amb la Suite in stile antico, un títol que ja és de per si una declaració de principis i que proposa una peça molt ben teixida, amb sentit de l’humor, i prenent el model de la suite galant com a patró per enfrontar dues formacions orquestrals amb una distància intervàl·lica d’un quart de to. El repte no era fàcil de superar, però el treball de la directora Rebecca Tong va aconseguir que l’obra arribés i agradés al públic. Les idees de Ribera són bones i la peça traspua imaginació i saviesa musicals per totes bandes.