“Bona part dels personatges principals de la narrativa de Cynthia Ozick són criatures indòmites, o el seu entorn les percep com a tals, segurament perquè hereten aquesta ombra –aquesta força– de la seva autora”, escriu Jordi Nopca al pròleg d’Antiguitats. I és que la novaiorquesa d’origen bielorús Cynthia Ozick –nascuda el 1928– és una mena de Víctor Català que menysprea els corrents literaris del seu temps per practicar un estil propi. Igual que l’empordanesa semblava en ple segle XX una autora del segle XIX, Ozick sembla una contemporània del seu admirat Henry James.