Fa quatre mesos que Francesc Garriga (Súria, 1983) ha tornat a Catalunya, després de treballar quatre anys com a corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington, uns anys marcats pel retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. A més de la feina del dia a dia, d’aquesta etapa n’ha quedat un llibre, A Washington amb paracaigudes (Pòrtic, 2024), però sobretot una manera molt concreta de mirar els Estats Units a través dels detalls quotidians, les contradiccions i els petits –i grans– xocs culturals.

Un bon corresponsal és un pigall per als lectors de diaris. Enric González (Barcelona, 1959) ho ha estat durant dècades des de Londres, Nova York, Roma, París, Jerusalem i Buenos Aires. Periodista en capçaleres com El Correo Catalán, Hoja del Lunes, El Periódico de Catalunya, El País, El Mundo, Jot Down i l'ARA, i en contextos tan decisius com el genocidi de Ruanda i la Guerra del Golf, González ha après a explicar el món observant, escoltant, llegint i, sovint, bevent.

Ser pare primerenc i tenir cura d'un nadó és apassionant i meravellós. Però també és un repte. I fer-ho sota l'amenaça de les bombes i el soroll de les sirenes antiaèries, encara més. Com a corresponsal a Jerusalem per a diversos mitjans –inclosa aquesta casa–, els primers dies de la guerra entre Israel i Hamàs van ser una voràgine de feina i tensió. De llevar-me a les sis del matí per preparar les primeres cròniques de ràdio, de bregar durant tot el dia amb informacions i històries colpidores, d'escriure matí i tarda pels mitjans digitals i en paper i d'acabar la jornada, ben entrada la matinada, amb connexions per a diverses televisions. Però també van ser dies de corredisses al refugi amb un nen de cinc mesos als braços, de sentir explosions sobre els nostres caps, de plors i biberons ben entrades les curtes nits i d'un neguit constant per un demà sempre incert.

Segurament no soc gaire original, però quan estudiava periodisme a la universitat somiava en ser corresponsal. M’enlluernava cada vegada que un professor ens explicava que havia exercit de periodista en un país o l'altre. El que mai havia somiat –ni tan sols imaginat– és ser corresponsal amb tres fills. Espòiler: no és fàcil. La maternitat i el periodisme sovint no encaixen gaire bé, però no he volgut renunciar a ser mare. Ni a ser periodista. Ni tampoc a ser corresponsal amb família nombrosa.