Al món es coneixen unes 7.000 malalties rares i aproximadament vuit de cada deu són d'origen genètic, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Com que acostumen a ser causades per mutacions úniques i tenen una baixa afectació –per considerar-se rares han de tenir una prevalença inferior a cinc casos per cada 10.000 persones–, han estat una àrea molt poc explorada i infrafinançada. Ara, l'equip que lidera l'investigador nord-americà David Liu, professor a la Universitat de Harvard, membre de l'Institut Broad dels Estats Units i pioner de dues tecnologies d’edició genètica molt potents, proposa una nova estratègia que podria canviar les regles del joc. PERT, per les sigles en anglès de Prime Editing-mediated Readthrough of Premature Termination codons, és una solució molecular experimental que té potencial per millorar enormement el tractament d'almenys un 30% de les patologies minoritàries identificades.

Deu anys després que es legalitzés al Regne Unit la possibilitat de fer servir material genètic de tres persones per obtenir un embrió sa i evitar problemes mortals amb els mitocondris, els científics de la Universitat de Newcastle que duen a terme el primer assaig clínic d'aquesta tècnica han confirmat el naixement de vuit nadons sans per aquest mètode. Fa poc més de dos anys, l'Autoritat de Fertilització Humana i Embriologia (HFEA) del Regne Unit va confirmar que fins al 20 d'abril dels 2023 n'eren cinc, els nascuts de dues mares i un pare, en el marc de l'esmentat assaig.

Una de les notícies del mes és la publicació als mitjans de comunicació d'una notícia sobre uns ratolins que semblen de peluix, amb un pèl daurat i esponjós, amb un títol atraient sobre la ressuscitació de gens de mamut. Aquests ratolins han sigut creats per una empresa biotecnològica de capital privat, Colossal, que té com a objectiu desextingir espècies, i ha posat el punt de mira en el mamut. A més de l’atractiu evident per a possibles inversors, per què el mamut i no qualsevol altra espècie? Segons l’empresa, pretenen contribuir a repoblar amb mamuts la tundra àrtica, i solucionar el problema de l’alliberament de CO₂ per part del permagel, cosa que contribuiria a lluitar contra el canvi climàtic.

A l’hora de tenir fills, molts progenitors es pregunten com seran els seus descendents. S’assemblarà al pare? A la mare? Serà una criatura riallera? Esportista? Intel·ligent? El que sembla un joc pot esdevenir -per a alguns- una raó per triar com ha de ser el teu fill o filla. Podríem seleccionar embrions que presentin característiques concretes o que no desenvolupin determinats problemes de salut?

Perseverant i sagaç, feia prop de quinze anys que Emmanuelle Charpentier (Juvisy-sur-Orge, França, 1968) investigava al seu laboratori un bacteri, Streptococcus pyogenes. És una de les deu primeres causes d’infecció mortal a escala mundial i s’estava tornant immune als antibiòtics, l’única arma que tenim per lluitar contra aquests microorganismes. Per això, la bioquímica l’escodrinyava per intentar comprendre’l millor i trobar-ne el taló d’Aquil·les. Aleshores, l’atzar va voler que conegués la biòloga molecular estatunidenca Jennifer Doudna, amb qui va començar a col·laborar i només un any més tard.... eureka! Les dues científiques aconseguien descobrir el sistema CRISPR, una molècula que permet modificar el genoma de qualsevol ésser viu amb gran precisió.

La salut s’hauria de considerar, en principi, un afer de cadascú, i s'hauria d'entendre que, quan es perd, la capacitat de recuperar-la per la via de l’assistència sanitària és limitada, fins i tot en els sistemes de sanitat pública. Ara bé, al mateix temps cal reconèixer que en el nostre món global la informació per a l’autocura ve marcada per moltes incerteses que no controlem, bàsicament en els àmbits de la salut animal i en l’agroalimentari. Són les externalitats d’allò que fem i allò que respirem i mengem. I aquí neix el punt de preocupació: per l'estil de vida que portem, la prevenció xoca amb un suposat progrés que se'ns diu que és capaç de transformar genèticament els aliments i fins i tot fer variar l’ADN d’alguns animals transmissors d’alta mortalitat. Noteu que estem parlant de salut, no de recuperar-la quan es contrauen malalties: aquí, el camp del progrés està més confinat pel que cada país pot finançar des del seu nivell propi de riquesa. Ens referim al fet que el progrés tecnològic pugui pertorbar la biodiversitat amb innovacions agrícoles al blat, a l’arròs, a la soja, al plàtan, al blat de moro, a l’albergínia...! Aliments tots ells bàsics a bona part del món. Es tracta, es diu, de fer-los més productius, resistents a la falta d’aigua, a les sequeres, a les males herbes. Tota una proposta de revolució verda feta des de la base de la biotecnologia i la geoenginyeria amb aliments creats en laboratoris a través de genètica dirigida. Per exemple, l’anomenat arròs daurat, amb una fotosíntesi augmentada i més eficient, amb llavors modificades per a aquest propòsit. No hi ha, aquí, avaluacions prèvies –assajos aleatoris controlats– per als experiments, sinó una implementació directa als països pobres, que accepten les noves llavors a canvi de subvencions. Aquestes modificacions transgèniques es fan, pretesament, amb el millor dels propòsits: augmentar produccions, estabilitzar-les en el temps i prevenir infeccions, per exemple de malària. No hi ha una institució pública d’abast mundial que pugui examinar aquestes innovacions amb un mínim de rigor. I, davant d'aquesta mancança, qui s'erigeix en custodi del bé comú són els mateixos agents que ofereixen aquestes noves possibilitats des del “filantrocapitalisme”. Són les grans fundacions dels “megacapitals” –diners acumulats en altres sectors– les que, a canvi de desgravacions –és a dir, gràcies a una renúncia de l’erari públic a tenir ingressos fiscals–, substitueixen actuacions que en un altre escenari serien finançades per la despesa governamental. Està clar, però, que un cop aquests filantrops han dut a terme les seves innovacions, el missatge que arriba arreu és el de les seves intencions, que s’entenen com a socialment bones. Cosa que s’hauria de verificar en la mesura que després no negocien preus de llavors que han estat modificades sota patent i no tenen posteriors efectes sobre la salut i la biodiversitat. En tot cas, la seva pretensió, confessen, és millorar el benestar de la humanitat retornant a la societat els excedents de les innovacions mercantils realitzades en altres àrees de l’economia o de les finances.

La pregunta és simple i directa: humans o robots? Aquesta ha estat la primera qüestió que s'ha llançat aquest dimarts a la Sala Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), plena de gom a gom. De fons, una projecció amb una cinquantena de fotos de persones –aparentment– humanes: la meitat són avatars creats amb intel·ligència artificial, detall francament difícil de copsar. Com ens hem d'imaginar el futur? On situem els límits ètics en l'evolució tecnològica? ¿Arribarem al punt en què un humà no sigui un Homo sapiens? La dicotomia entre l'avenç tecnològic i l'evolució humana ha estat el que han abordat els biòlegs de l'IEC Martí Domínguez i Cristina Pujades en un debat moderat pel director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay.

En un terrat d’un edifici de Cerdanyola del Vallès hi ha un hivernacle ple de meloneres. Neixen en uns testos lleugerament més petits que una galleda i s’enfilen en un entramat de guies fetes amb cordills. Sota les fulles grosses que caracteritzen la planta hi ha els melons, de les varietats cantalup i pell de gripau. Aquests melons, però, són diferents que els que es poden comprar en una fruiteria: estan editats genèticament.

La Comissió Europea ha fet pública aquest dimecres una proposta per regular les noves tècniques d'edició genètica de vegetals. Amb l'arribada de l'enginyeria genòmica, que permet alterar el material genètic d'un organisme i afavorir el desenvolupament ràpid de varietats vegetals, ara es podrien generar cultius més resistents al canvi climàtic i que no necessitin tants fertilitzants o pesticides per sobreviure a les plagues. Per exemple, es podria obtenir blat de moro resistent a les condicions adverses de la sequera o patates que necessitarien fins a un 80% menys de pesticides per resistir l'amenaça dels patògens. "Volem donar als nostres agricultors les eines per produir aliments sans i segurs, adaptats a les nostres condicions climàtiques canviants i amb respecte pel nostre planeta", ha afirmat aquest dimecres la comissària europea de Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides.

1. Novetats. L’edició genètica i la intel·ligència artificial són ara mateix les estrelles mediàtiques de la innovació científica. Les notícies es multipliquen i generen, a la vegada, admiració i inquietud. Els humans, desconfiats per naturalesa, veiem amb preocupació allò que ens depassa. Que els nostres gens (l’ADN que articula els cossos) puguin ser modificats espanta. En una tradició catòlica com la d’aquest país podria semblar que ens toquen l’ànima. I qui sap si és de l’ADN que l’ànima és metàfora.