Fa pocs anys va haver-hi un petit corrent de comèdies del trauma, sèries que abordaven qüestions habitualment lligades al drama (la salut mental, la malaltia…) des d'una perspectiva humorística inesperada. A títols com Lady Dynamite i One Mississippi ara s'hi afegeix Dying for sex, una comèdia sexual al voltant d'una dona que es troba en l'estadi 4, el metastàtic, d'un càncer de mama. La Molly (Michelle Williams) ha seguit un tractament que semblava efectiu per a un tumor fins que el metge li fa saber que, malauradament, el càncer ha ressorgit i s'ha estès als ossos. Ja no hi ha res a fer, excepte desaccelerar el procés i proporcionar-li les millors cures pal·liatives possibles. Tot i que el marit li fa costat, ella s'adona que no vol passar els últims dies de la seva vida amb l'home amb qui es va casar. Prefereix estar-se amb la seva millor amiga, la Nikki (Jenny Slate), una aspirant a actriu tan afectuosa com despistada. La Molly pren una altra decisió. No vol morir sense haver experimentat un orgasme. Perquè malgrat haver viscut tants anys en parella mai ha arribat a assolir el plaer sexual total. I la químio, que la deixa aixafada en molts aspectes, també sembla estimular-li la libido. Així que decideix apuntar-se a Tinder i recuperar al màxim el temps perdut pel que fa al gaudi sexual.

A la minisèrie Dying for sex (Disney+), la Molly rep la devastadora notícia que el seu càncer ha tornat i que té metàstasi als ossos. Ella, però, només pot pensar en les ganes que té de mantenir relacions sexuals amb algú. Passada la frontera dels 40 anys i amb una relació estable des de fa 15 anys, la seva vida és un desert pel que fa al sexe. Davant l'evidència que la mort s'apropa –només un 30% de les pacients sobreviuen cinc anys–, decideix abandonar el marit i treure la pols als seus desitjos més íntims, que han quedat esmorteïts per la dinàmica de pacient i cuidador que s'ha establert en el seu matrimoni. Michelle Williams, nominada cinc vegades a l'Oscar, dona vida a la protagonista d'aquesta minisèrie que estarà disponible a partir de divendres.

En una escena aparentment anecdòtica de Los Fabelman, Steven Spielberg porta el seu jove alter ego a un cinema de barri on es projecta L’home que va matar Liberty Valance. En aquest western crepuscular, John Ford va exposar la seva concepció del cinema com a fàbrica de mites originaris. Un ethos que cristal·litzava en una mítica frase pronunciada per un periodista que recordava el crepuscle de l’Amèrica primitiva (encarnada per John Wayne) en mans del progrés social i tecnològic que representa James Stewart. “Quan la llegenda esdevé un fet, imprimeix la llegenda”, afirmava el reporter interpretat per Carleton Young.