Després d'una negociació a contrarellotge entre PSOE i Junts, el govern espanyol ha aconseguit encarrilar un nou decret amb un total de "29 mesures" socials i econòmiques. Amb la seva aprovació al consell de ministres d'aquest dimarts, farà el salt al Congrés dels Diputats, on veurà la llum verda definitiva. El nou paquet recull un grapat de les mesures de l'anterior decret, aprovat al desembre i que va descarrilar la setmana passada al Congrés dels Diputats, mentre que d'altres han quedat fora. Tot i que per conèixer amb precisió l'impacte de la negociació caldrà esperar a la publicació del text al Butlletí Oficial de l'Estat, segons el que ha avançat el govern espanyol el nou document queda així:

Tot i que l'any 2023 el recordarem com un dels més feixucs pel que fa a l'encariment del preu de la vida, el tancament anual de l'IPC dona ales a l'optimisme de cara al curs vinent. El bon comportament de l'alimentació i l'energia durant l'últim mes de l'any ha arrossegat els preus a la baixa i l'IPC (l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) avançat del mes de desembre, publicat aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), registra una inflació anual del 3,1% al desembre, una dècima menys que l'anual del novembre.

El consell de ministres d'aquest dimecres té previst aprovar una nova pròrroga de l'escut social desplegat fa més d'un any per afrontar la crisi energètica i de preus –decau aquest 31 de desembre i només aquest 2023 ha suposat uns 45.000 milions d'euros– i els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, continuen negociant a contrarellotge els últims serrells de les mesures que s'hi inclouran i que aquest migdia anuncia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

La cadena de supermercats Alcampo és l'opció més barata per fer la compra en 23 ciutats espanyoles, entre les quals hi ha Barcelona. Alhora, Mercadona també és dels establiments més barats, i a Catalunya predomina principalment a Girona, Lleida i Tarragona. Amb tot, l'augment de preus en l'alimentació i la drogueria és "generalitzat en totes les cadenes", amb un augment del 14% aquest any i del 30,12% en els últims dos anys, segons es desprèn d'un estudi publicat aquest dijous per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Si la narrativa és poder, els economistes el va acariciar. Durant dècades, van tenir un paper protagonista en el competit món de narradors que pontifiquen sobre el que passarà, i el que cal fer perquè passi el que es vol que passi, o per evitar el que es tem que passi. Des de fa un temps, però, aquest rol privilegiat es qüestiona de manera permanent.  

La inflació no perdona ningú, tampoc els amants de la pizza. De fet, tot i que l'augment de preus s'ha reduït a l'eurozona fins al 8,5% aquest gener, les pizzes (i també les quiches) no paren d'encarir-se. El desembre passat els preus de les pizzes de supermercat o precuinades van créixer un 15,9% al global de la Unió Europea en comparació al mateix mes de l'any anterior, segons dades que ha fet públiques aquest dimecres l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat. El desembre del 2021 aquest producte costava només un 2% més que el mateix mes del 2020.