"I el Goya a la millor pel·lícula és per a... As bestas!" Vestida amb un dues peces blanc i negre, completament invertit respecte de la resta d’homes que l’envoltaven, Sandra Tapia (Celrà, 1983) va convertir-se en el centre de totes les mirades diumenge a la matinada a Sevilla. No té ni 40 anys, prové d’una família treballadora, s’ha educat a la universitat pública, va créixer en un poble petit i ja té dos Goya a l’oficina com a productora. Fa 10 anys, l’equip d’Arcadia Motion Pictures –d’on és sòcia– va recollir l’estatueta a la millor pel·lícula per la producció de Blancaneu, de Pablo Berger. Llavors la càmera la va enfocar entre el grup que ho celebrava, però ella no va pujar a l’escenari. Aquest cop va ser l’encarregada de recollir el premi de mans de Penélope Cruz. Maribel Verdú, emocionada, acabava de cantar el guardó: el 2013 també havia guanyat un Goya, en aquest cas a la millor actriu, per l'aposta en blanc i negre i muda produïda per Arcadia. Tapia va compartir el premi amb la resta de nominats –també amb la pena que Alcarràs no s’endugués cap guardó–, el públic i, sobretot, va llançar un missatge d’agraïment al director, Rodrigo Sorogoyen, i la guionista, Isabel Peña: “Rui i Isa, moltes gràcies per confiar en nosaltres per explicar la vostra història”.