A vegades es nota que els artistes i els comissaris han xalat muntant una exposició, com és el cas de Bad painting?, la reflexió sobre les fronteres difuses de la qualitat artística, del valor artístic i del bon gust i el mal gust que Carlos Pazos i l’assagista Eloy Fernández Porta presenten al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas. “Aquesta exposició és una pregunta”, afirma Carlos Pazos. “Per a mi l’art sempre són preguntes –explica–, qüestions sense resoldre, i amb Bad painting? he volgut recrear-me en la impossibilitat de resoldre el dilema del gust, el dilema relatiu a l’abisme entre el que es considera alta i baixa cultura”. Bad painting?, que estarà oberta fins al 4 de juny, és una exposició excepcional, ja que està basada en el diàleg d’una setantena d’obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), és a dir, una quantitat gens habitual de préstecs d’un museu; amb una vintena de treballs del mateix Pazos i una quinzena de pintures que ha comprat en mercats de segona mà. “L’exposició intenta generar molts més dubtes que respostes”, subratlla el director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna.

En Marc Giró m’ha escrit unes floretes tan grosses des de les pàgines del suplement dominical de l’ARA que no respondre seria imperdonablement maleducat, i si alguna cosa hem après gràcies a Giró és que cal cuidar les formes. Si no l’han pogut llegir (i no és que jo sigui vident, sinó que els articles del Diumenge es publiquen en digital al llarg de la setmana, com correspon a una casa enamorada pel vell i exaltada pel nou com aquesta en què facturem), el resumeixo: Giró i jo no ens coneixíem i ens vam trobar per primer cop a la roda de premsa de Bad Painting?, una exposició brillant de Carlos Pazos “amb la complicitat absoluta d’Eloy Fernández Porta” per a la Fundació Vila Casas, avinentesa que Giró va aprofitar per dedicar el final del seu article setmanal, esplèndid com sempre, a desenvolupar aquesta idea: “De Burdeus tothom en ressalta les virtuts del seu intel·lecte, però crec que estem passant per alt, i molt, les múltiples qualitats de la seva ossamenta i musculatura”, i així fins a acabar amb la imatge de servidor de vostès “marcant paquet i en calçotets”.