Per a la majoria és la primera revisió oftalmològica i arriben amb una mica de nervis. Però el circuit muntat per comprovar l'agudesa visual, la convergència dels ulls o les diòptries és com un joc i, a poc a poc, les criatures s'asseuen i atenen les indicacions de les professionals voluntàries. "Potser em posaran ulleres perquè de lluny no veig la pissarra", explica el Yovor, de set anys. Com ell, una cinquantena de nens i adolescents passaran per les sales habilitades com a petites òptiques al Centre Socioeducatiu del Raval de la Fundació Pere Tarrés per ajudar les famílies vulnerables a costejar les revisions i també les ulleres en cas que finalment ho necessitin.

Quan la Rosa va obrir per primer cop els ulls l’endemà de l’operació de miopia, no es podia creure que distingís els números del despertador completament nítids. Aleshores tenia 32 anys i ja en portava 26 sense veure absolutament res sense ulleres. “Quan anava a la platja i em ficava a l’aigua, havia de tenir un referent visual. Un para-sol de color vermell i al costat un altre blau. I quan sortia de l’aigua havia de buscar una taca vermella i una de blava”, explica aquesta periodista per exemplificar com és la vida amb deu diòptries.

Al món de la ciència hi ha moltes coses que passen per casualitat. Ara bé, per aprofitar-la es necessita iniciativa i una sòlida base de coneixement. Això és el que va donar lloc a una de les aplicacions més conegudes de la recerca de la física canadenca Donna Strickland, per la qual va guanyar el premi Nobel de física el 2018.

Sis segles han passat des que Martí l'Humà va construir un dipòsit d'aigua per assegurar la subsistència del seu castell. L'aigua ha estat al llarg de la història una condició indispensable per a la creació de vida, però encara avui continua sent difícil assegurar-ne l'abastiment en diferents zones del planeta. Aquesta necessitat de garantir aspectes vitals a persones d'arreu del món ha estat una de les obsessions de Rafael Ribó, especialment des de la Fundació Ulls del Món.

Set de cada deu espanyols consideren que la vista els fa gaudir més de la vida, segons una enquesta a mil persones duta a terme per tercer any consecutiu per Miranza, grup líder en oftalmologia, amb més de 30 centres a l'estat espanyol, entre els quals figura l’IMO Grup Miranza. Es tracta del III Baròmetre de Benestar Ocular, promogut pel Grup de Clíniques Oftalmològiques en el marc del Dia Mundial de la Visió, que se celebra avui, 12 d’octubre.

Tothom coneix algun dels aspectes lligats al glaucoma, com el seu avenç silenciós, la pèrdua de camp visual perifèric que comporta o que la pressió intraocular elevada és el principal factor de risc i l’únic contra el qual es pot lluitar actualment.

La màcula és un teixit molt delicat, perquè és la zona on es concentren la major part de cons, els fotoreceptors que ens permeten veure-hi en “alta definició”. Aquestes cèl·lules, de les més especialitzades de tot el cos, són un tipus de neurones que transformen els senyals de llum en impulsos elèctrics que després interpreta el cervell per formar les imatges. Tenim entre sis i set milions de cons, però, si es destrueixen, no poden tornar a regenerar-se. Per això, és tan important posar fre a aquelles malalties oculars que afecten la màcula i que, per tant, poden repercutir molt severament en la visió.