És impossible assistir a tots els espectacles del Festival Grec. Del 26 de juny al 4 d'agost hi haurà 81 estrenes i 50 activitats paral·leles en 40 vespres de teatre i música. Així que, si no disposeu d’un o dos dobles, no ho podreu abastar tot i us veureu obligats a triar. A falta d’algoritmes que puguin encertar els gustos misteriosos del públic, hem aplicat la intel·ligència teatral per triar els imperdibles en funció dels estats d’ànim. Cinc rutes possibles que us portaran a diferents ports. Avís per a navegants: hi ha uns quants camins que acaben en un cul-de-sac: no hi ha entrades per a espectacles com l'inaugural de Sílvia Pérez Cruz, El misantrop, La Veronal, Pau Vallvé, la gran nit de Dagoll Dagom, Rita Payés, dues de les perles de Xavier Bobés, la Hofesh Shechter Company... La sort és que el mar és ample i la programació llarga. Si teniu ganes d’aventura, us proposem aquests viatges.

El festival Temporada Alta d’arts escèniques finalitza demà diumenge l'onzena edició a Buenos Aires. Cada mes de febrer, des de fa onze anys i de manera ininterrompuda –també en pandèmia, telemàticament–, una mostra d’espectacles catalans viatgen a la capital argentina, en el marc d’un intercanvi cultural promogut per l’Institut Ramon Llull que involucra companyies teatrals dels dos països. Quatre peces seleccionades han estat en cartell durant una setmana a la sala Timbre 4, que defensa el lema “el teatro hace bien”. Es tracta de Ma solitud, l’espectacle de clown de Guillem Albà que implica objectes i titelles i que presenta una senzillesa i sensibilitat extraordinàries; Loco Amoris, una reflexió sobre les relacions de parella que es converteix en una sessió tragicòmica de teràpia per al públic, dirigida per Pau Roca i escrita per Pablo Macho Otero, intèrpret juntament amb Emma Arquillué; Queremos ir al Tibidabo, de la directora Cristina Clemente –Com si fos ahir i Les de l’hoquei– , en aquesta ocasió produïda per una companyia argentina; i 360 grams, d’Ada Vilaró, una peça emotiva, punyent i empoderadora que parteix de la relació de l’autora i intèrpret amb el cos i la vida després de decidir no reconstruir-se el pit que li van extirpar a causa d’un càncer.