A Catalunya, la taxa mitjana de fills per dona o fecunditat ha passat d’1,33 fills el 2013 a 1,1 el 2023. Aquest progressiu empetitiment de les famílies fa que cada cop hi hagi més fills únics a tot arreu, uns infants que de vegades han d'aguantar prejudicis com ara que són més capritxosos, egoistes i egocèntrics que els que tenen germans. Quan se li pregunta de quina manera condiciona la personalitat d’una criatura tenir germans o no, la psicòloga Silvia Guillamón apunta que criar-se amb germans “pot afavorir habilitats com la negociació, la paciència i la resolució de conflictes, perquè han de compartir espais, recursos i l’atenció dels pares”. En canvi, puntualitza la també directora del Centre L’Arbre, els fills únics “solen tenir més oportunitats per desenvolupar la seva autonomia i concentrar-se en interessos personals pel sol fet de no haver de competir per l’atenció dels pares”.

Aquest estiu, a la vora de la piscina i amb una cervesa a la mà, vaig començar a llegir The New China Playbook, de l’economista de la London School of Economics Keyu Jin. El llibre de Jin és la millor introducció que s’ha escrit sobre l’economia xinesa. Respon les preguntes clau que moltíssima gent es fa: ¿la Xina és capitalista o comunista? Per què els xinesos estalvien tant? Com ha aconseguit la Xina passar de ser una economia depauperada a una potència mundial?

Hi ha moltes idees preconcebudes en detriment dels fills únics i el joc no n'és l’excepció, però, ben mirat, ells tenen una realitat que els impulsa a crear un joc més autònom.

"¿No t’agradaria tenir un germanet? Per què no els ho demanes als teus pares?" A aquesta mena de preguntes insistents que em feien de petit, jo sovint responia: "El que vull és un gos!" No sé si per un rampell instintiu de deixar amb un pam de nas qui feia la pregunta –normalment alguna senyora gran del barri– o perquè de debò preferia una mascota abans que un germà.