Acaba de sortir a les llibreries Modernitat explosiva, d'Eva Illouz (Edicions 62). El pensament d'aquesta dona, nascuda a Fes, al Marroc, el 1961, és un dels més interessants del panorama actual. No sé si dir que és la filòsofa més sociològica o la sociòloga més filosòfica, però les seves idees acostumen a aportar una mirada diferent i interessant. Als meus estudiants els feia llegir L'amor, la raó, la ironia, que és la transcripció d'una conferència que va impartir al CCCB l'any 2011. M'agrada que en cap moment intenti épater les bourgeoises, una de les epidèmies intel·lectuals de la dècada del 1970 amb un virus resistent i en constant mutació. Valoro igualment que s'expressi amb claredat. El llibre esmentat parla d'emocions, però no té res a veure amb el nyigo-nyigo cursi i tovet habitual quan es tracta aquest tema. Les emocions poden ser percebudes gairebé com una errada conductual que ens desvia del camí segur de la racionalitat o bé, en un sentit oposat, com la nostra veritable identitat, la que ens fa humans. A Blade Runner, el test per enxampar els replicants es basa, justament, en discernir la presència o l'absència d'emocions. 

“T’hi has fixat, Anna? Al collaret que porta hi diu «Love»”. No m’hi havia fixat, no, però em va semblar molt adequat per a la sociòloga Eva Illouz, autora de Por qué duele el amor (Ed. Katz), on en donava una explicació sociològica, i que recomano vivament. De fet, és el que em va portar dimecres al CCCB, a una xerrada entre ella i l’Eudald Espluga, que tenia les entrades esgotades des de feia setmanes. Espluga, per a qui Illouz és un referent i a qui cita al seu llibre No seas tú mismo (Paidós, amb traducció catalana recent a Destino), va ser un gran partenaire. Coneixia la persona que tenia davant, va ser generós amb l’audiència amb la presentació que en va fer i li va plantejar preguntes molt interessants. Gràcies!