L’any 1872 el naturalista anglès Charles Darwin, pare de la teoria de l’evolució per selecció natural, va publicar el llibre L’expressió de les emocions en l’home i els animals. Tracta de com els éssers humans i altres animals, principalment mamífers i ocells, mostrem el nostre estat emocional amb el cos i mitjançant expressions facials.

Les seqüeles del covid no s’han acabat, ni pel que fa als tractaments que ha de fer encara molta gent que ha passat la malaltia, ni en els nostres hàbits socials. En parlem poc i hem fet veure que tot tornava a la normalitat després d’haver-se aturat el món, però és evident que després de viure una pandèmia no ens refem com si res. De fet, de moltes situacions no ens en refem com si res, però l’exigència de la vida és continuar vivint-la en les circumstàncies que toquin a cada moment.

Veure somriure un nadó és una de les imatges més meloses. No sempre, però, té el significat que els adults creiem. De fet, els bebès quan estan a dins l’úter de la mare ja ho fan per pur instint. Més endavant, pot mostrar satisfacció d’haver menjat o sensació de sentir-se net un cop canviat el bolquer. El nadó també somriu mentre somnia. Però no és fins als dos mesos que apareix el que coneixem com a somriure més social: moment en què el nadó comença a mostrar respostes a estímuls externs, com el de cares d’altres persones. Entre els quatre i els vuit mesos ja decideix davant de qui somriu; i a partir dels vuit mesos desenvolupa aquell somriure que li serveix per aconseguir el que vol.