Cada espectacle podria ser l'últim espectacle de Jordi Banacolocha (Barcelona, 1944), si no fos perquè sempre li tornen a trucar. En la segona meitat de la seva vida, l'actor s'ha convertit en patrimoni de la televisió i el teatre catalans, amb títols que són història, com Forasters, Coriolà, Agost, Barcelona. Amb 81 anys pujarà cada vespre a l'escenari del Teatre Borràs durant gairebé quatre mesos amb la comèdia imbatible Pel davant i pel darrera, una obra que celebra quaranta anys a casa nostra. Hi parlem una hora abans de l’estrena.

Pazzo vol dir "boig" en italià. I és clar que el Francesco, el vell pallasso que arrossega els seus ossos per les ruïnes d’una antiga carpa de circ, té alguna cosa de boig. La seva bogeria és la nostàlgia d’un passat d’èxit, de fama i de satisfacció. La seva bogeria és pensar que aquells moments poden tornar. La seva bogeria és l’espera. És una espera en què té la companyia del Dàrius, fill de l’August que feia parella amb el Francesco, el gran Tonino. Desaparegut ell, el que sabia tocar la trompeta, el món del Francesco es va ensorrar. Potser confia que el Dàrius pugui suplir la pèrdua, però el noi no està per la feina. Voldria marxar. Buscar-se la vida en un altre entorn. Però...