"Família", "festa", "divertidíssima", "caliu". Aquestes són les paraules que fan servir els actors per descriure La casa nostra, la sitcom que Dani de la Orden i Oriol Pérez han rodat per a la plataforma 3Cat i que s'estrena aquest dimecres. Dos amics que viuen junts, el Miqui i l’Èric, acaben compartint pis amb els pares d’un d’ells, que estan separats i no se suporten. Segons expliquen els directors, el concepte de la sèrie va sorgir fa més de deu anys, després d’estrenar Barcelona, nit d'estiu. "Fins i tot tenint la idea de la premissa deu anys abans, ara el que explica s’ha convertit en una realitat i la idea ja no sembla tan original", diuen en referència al problema actual de l'habitatge.

Els actors aneu amb horaris girats: quan la gent descansa vosaltres treballeu. Quin és el moment que tens per desconnectar i fer una copeta de vi?

Pazzo vol dir "boig" en italià. I és clar que el Francesco, el vell pallasso que arrossega els seus ossos per les ruïnes d’una antiga carpa de circ, té alguna cosa de boig. La seva bogeria és la nostàlgia d’un passat d’èxit, de fama i de satisfacció. La seva bogeria és pensar que aquells moments poden tornar. La seva bogeria és l’espera. És una espera en què té la companyia del Dàrius, fill de l’August que feia parella amb el Francesco, el gran Tonino. Desaparegut ell, el que sabia tocar la trompeta, el món del Francesco es va ensorrar. Potser confia que el Dàrius pugui suplir la pèrdua, però el noi no està per la feina. Voldria marxar. Buscar-se la vida en un altre entorn. Però...