A Marion Cotillard no li cauen els anells a l’hora de jugar amb la seva imatge de gran diva del cinema francès modern. Ja ho feia al drama Assumptes familiars d’Arnaud Desplechin, on feia d'una actriu orgullosa enrocada en el seu odi cap a un germà escriptor, i ara torna a posar-se en la pell d’una actriu famosa a La tour de glace, de la francesa Lucile Hadzihalilovic, una reinterpretació moderna i perversa del conte La reina de les neus de Hans Christian Andersen que s’ha presentat aquest diumenge en la competició de la Berlinale.

Marta Pontnou escriu a Núvol un boníssim article sobre aquesta noia de TikTok, Roro, de qui diu que és “la personificació espanyola de la fundie baby voice: dones influencers fent tasques domèstiques amb un to de veu fluixet i suau.” D’aquesta veueta també diu que “se’t clava al cervell”. En un altre article publicat a l’ARA, Maria Àngels Cabré fa una clarivident anàlisi d’aquest mateix fenomen subratllant l’estafa de la “mística de la feminitat” que, en el cas d’aquesta influencer, es tradueix en “compartir receptes que prepara amorosament per al seu xicot”. 

Una de les idees més colpidores de Little girl blue, el polièdric i metacinematogràfic docudrama que la cineasta francesa Mona Achache ha dedicat a la seva mare, l'escriptora i fotògrafa Carole Achache, és la naturalesa cíclica de l’abús, descrit al film com una mena de maledicció que es transmet irremeiablement de mares a filles. Per resoldre l’enrevessat laberint que és la vida i la mort de la seva mare, que es va suïcidar el 2016 als 63 anys, Achache filla no pot fer més que estirar el fil del passat fins a arribar a la seva àvia, l'editora i escriptora Monique Lange, i als homes cèlebres, brillants i terribles que van destruir les vides de les dues. Homes amb noms corrents –Jean, Juan– i cognoms prestigiosos –Genet, Goytisolo– sobre els quals Achache llança un contundent J'accuse com a perpetradors, propiciadors o còmplices d'abús infantil.

“La cara de Marion Cotillard és com un mapa que ens guia”, deia el director francès Arnaud Desplechin sobre la protagonista de la seva última pel·lícula, Assumptes familiars, un asfixiant drama sobre dos germans –una actriu i un escriptor– atrapats en una relació d'odi fraternal (Cotillard i Melvin Poupaud) que arriba als cinemes aquest divendres. La trobada entre Cotillard i la premsa va tenir lloc en una platja privada de Canes, on l'actriu oferia una imatge allunyada dels anuncis de Chanel núm. 5 i Dior que sol protagonitzar: amb roba còmoda, sense maquillatge i fumant sense parar. “No soc una autèntica fumadora, sinó una fumadora social –assegura–. Només fumo quan vinc a Canes. I al cap d'unes hores marxo i torno a la meva vida saludable”.