Si algú en sap, quan parlem de gastar sabatilles, és Kilian Jornet. Durant anys ha gastat soles amb les seves expedicions i aventures, pujant muntanyes i passant-se dies sencers corrent, com va fer fa poc pujant a 175 cims de més de 3.000 metres en vuit dies al Pirineu, l'escenari de la seva infància. Però, amb 36 anys, l'atleta català vol canviar les normes del joc. La seva passió per la natura, unida al que ha vist viatjant pel món, li ha servit per anar creant un discurs ecologista ferm, prenent decisions com la d'intentar no agafar gairebé mai avions per no contaminar. Avui en dia, només viatja un cop a l'any fora d'Europa per competir i dins el Vell Continent es mou per carretera, encara que sigui per anar de Noruega, on viu, a Catalunya per veure els pares. Per cuidar la natura, cal estar atent a tot. Menys vols llargs, però també cuidar el material esportiu.

"No vaig ser conscient del problema que tenim amb les sabatilles fins que vaig tornar a casa", explica Max Romey. Després de pujar cims a mig planeta, aquest aventurer d'Alaska va llegir un informe sobre el problema que hi ha amb una de les seves eines professionals: les sabatilles per fer esport. Es calcula que al món es venen uns 20.000 milions de parells de sabatilles cada any. I el 90% no acaben sent reciclades. La majoria sol acabar dins d'abocadors, i en molts casos arriben al mar per diferents raons. "Gent que les tira a abocadors a prop del riu, males pràctiques per treure's de sobre les deixalles... pot passar. Però aquestes sabatilles, soles, trigarien mil·lennis a desaparèixer. Així que floten al mar i acaben arribant a llocs remots", explica Romey, que va desenvolupar un nou sentit: detectar sabatilles esportives abandonades. De tornada a Alaska, la regió on va arribar amb els seus pares quan ell era tot just un infant, va adonar-se que sempre que feia caminades i excursions apareixia una sabatilla vella.