No hi ha fórmules infal·libles, però es podria dir que un bon conte és aquell que mostrant-nos únicament un tros de la vida d’uns personatges és capaç d’explicar-nos-en les vides i les personalitats senceres. Això val, com a mínim, per als contes de concepció, to i mirada realistes, diguem-ne de tradició flaubertiana i txekhoviana, una tradició que els contistes nord-americans del segle XX (Hemingway, O’Connor, Cheever, Updike, Carver, Munro i un etcètera inacabable) varen desenvolupar i explorar d’una manera tan brillant com influent. Eider Rodríguez (Errenteria, 1977) s’insereix dins aquesta tradició.

L'escriptora Eider Rodríguez (Errenteria, 1977) va irrompre a les llibreries catalanes el 2019 amb Un cor massa gran (Periscopi / Random House), un recull de relats que van ser la porta d'entrada, per a molts lectors del nostre país, d'una de les veus literàries actuals més importants del País Basc. Set anys després i una novel·la d'autoficció entremig — Materials de construcció (Periscopi / Random House, 2023)—, Rodríguez torna als contes amb Tot era el mateix forat (Periscopi / Random House), sis històries aparentment quotidianes però que avancen cap a situacions cada vegada més incòmodes i que reflecteixen el malestar col·lectiu del present. Els tres llibres han estat traduïts de l'euskera al català per Pau Joan Hernàndez.

Els premis Llibreter han arribat a la 25a edició ampliant els guardons a fins a sis categories –afegint-hi per primera vegada l'assaig i pensament– i demostrant, una vegada més, el bon olfacte del gremi per reconèixer obres de qualitat que potser no han tingut el recorregut entre els lectors que mereixien.

Les propostes arriscades i singulars d'autors com Irene Solà, Hernán Díaz, Mònica Batet i kim de l'Horizon han convençut l'equip de crítics de l'ARA Llegim, que també ha escollit, entre el millor de l'any, llibres de memòries com els d'Anna Punsoda i Anna Pazos, assajos com el de Timothy Garton Ash i poemaris com els de Maria Isern, Anne Carson i Daniïl Kharms. En paral·lel a les novetats estrictes, cal destacar iniciatives de gran ambició com les noves traduccions de Guerra i pau, de Lev Tolstoi, i La cartoixa de Parma, de Stendhal.

La primera novel·la d'Eider Rodriguez (Errenteria, 1977) comença en una habitació d'hospital. El pare de la narradora acaba de tenir un ictus. L'home se'n recupera a mitges, però té el fetge molt tocat a causa de la cirrosi. Materials de construcció (Periscopi/LRH, traduït de l'eusquera al català per Pau Joan Hernández) és la crònica dels últims mesos de l'home per part de la filla i l'intent de reconstruir-ne el passat a través d'escenes familiars, de l'època i els llocs que li va tocar viure. És un llibre dur, tot i que l'autora hi intercala pinzellades de sentit de l'humor tendres i necessàries.