“No soc científic, les meves prioritats són estètiques”. Això és el que diu Michael Benson (Munic, 1962), un artista polifacètic que ha fet de la fotografia i el cinema els seus principals mitjans d’expressió. Vinculat des de sempre a grans diaris com The New York Times o The Washington Post, on ha destacat com a fotoperiodista i també com a autor d’articles d’impacte, el seu treball també és reconegut en museus i galeries d’art per la interpretació que fa de la natura. Una natura que ha volgut fotografiar per ensenyar allò que és més gran i llunyà, el cosmos, i ara allò que és tan petit que escapa a la visió humana a ull nu. Benson en diu nanocosmos. És una mostra fotogràfica formada per 36 imatges obtingudes amb un microscopi electrònic de rastreig que desvelen detalls que solen passar desapercebuts fins i tot als mateixos científics. Nanocosmos es pot visitar al Museu de la Ciència CosmoCaixa fins al 22 de juny.

La indústria farmacèutica, la de les energies renovables o la informàtica tenen una nova joguina per dissenyar productes i dispositius molt més eficients, ràpids, duradors o sostenibles. El Sincrotró Alba, el complex d'acceleradors d'electrons i única font de llum de sincrotró de l'Estat, estrena una nova plataforma científica: el JEMCA, les sigles del Joint Electron Microscopy Center at Alba, tot i que en català el nom s'escurça a Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica. La instal·lació, que s'ha inaugurat aquest divendres amb la presència del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, incorpora dos microscopis electrònics d'alta gamma que faran servei a investigadors de diferents sectors perquè puguin analitzar al detall els aspectes més fins de les estructures cel·lulars i els àtoms de proteïnes i materials, de manera que es puguin modificar i potenciar aspectes concrets. En definitiva, l'adquisició de coneixement que s'obtingui a partir d'aquests aparells permetrà crear fàrmacs dirigits o dispositius més eficients.