El guionista i dramaturg britànic Jack Thorne ha escrit diversos drames televisius amb què esperava suscitar un debat polític. Però fins fa poques setmanes mai no ho havia acabat d'aconseguir. Se n'ha sortit amb la seva nova sèrie, Adolescència, que es pot veure a Netflix.

L’encert de Jack Thorne i Stephen Graham, creadors d’Adolescència –la sèrie del moment–, ha estat rebentar les bombolles del filtre generacional i de gènere traslladant la cultura incel de les pantalles del mòbil adolescent tancat a l’habitació a un lloc comú i sovintejat per adults com Netflix. La sèrie relata com la influència sinistra de la masculinitat tòxica inunda els entorns digitals i s’hi expandeix. Arriba en el moment oportú, ara que no falten arguments de pànic moral sobre les xarxes socials. La virtut que té Adolescència és que ens sacseja, però el repte després de veure-la és no caure en el mode reactiu, prohibicionista i de mirada curta. Com podem aprofitar el soroll que ha generat la sèrie per acompanyar millor els nostres adolescents? 

Una de les primeres ordres executives que va signar Trump el dia de la presa de possessió es titulava així: “Defensar les dones de l’extremisme de la ideologia de gènere i fer tornar la veritat biològica al govern federal”. Una anàlisi del títol ens hauria de fer pensar per què se suposa que només cal defensar les dones de l'esmentada (i perversa) ideologia. Però el que m’interessa és que un tema vinculat als feminismes sigui tan important per acabar formant part de les preocupacions del primer dia de govern d’un president dels Estats Units. Alguna cosa es mou i potser en una direcció perillosa.

“Si una noia vol utilitzar preservatiu amb tu és que no et considera un mascle alfa”. Un home explica en un vídeo amb aires de TED Talk com has de gestionar les teves relacions sexuals amb les dones. TikTok ja ha eliminat el clip, però basta posar el hashtag #hombrealfa o #redpill perquè apareguin centenars de vídeos amb "consells" sobre com ser un "home de veritat" i com "seduir una dona".

Laura Bates (Oxford, 1986) va crear el 2012 Everyday Sexism Project, el portal digital on les dones poden denunciar situacions de sexisme. I no es va aturar aquí. Ha publicat, entre altres llibres, Sexismo cotidiano (2014). El 2015 va ser guardonada amb la Medalla de l’Imperi Britànic per serveis d’igualtat de gènere. En el seu últim projecte ha navegat per una densa i immensa xarxa d'incels [celibat involuntari en anglès] i grups misògins. Fa esfereir el que ha trobat. Ho explica a Los hombres que odian a las mujeres (Capitán Swing). Bates es pregunta per què no en diem terroristes dels que maten dones perquè són dones.