Les criatures passen per diferents fases al llarg del seu creixement i els canvis en la gana són d'allò més habitual. Per al reputat pediatre Carlos González "la inapetència és un problema d'equilibri en allò que un nen menja i el que la seva família espera que mengi", segons assegura al seu famós llibre de capçalera Mi niño no me come. L'autor assegura que el fet que un infant no mengi no és un cas aïllat, sinó que els nadons ingereixen en relació amb la seva mida, cosa que implica que tard o d'hora els nens deixen de menjar, i això succeeix al voltant del primer any. Segons explica, alguns comencen a veure reduïda la seva gana als nou mesos i altres encara mengen bé fins a l'any i mig o els dos anys, tot i que n'hi ha "uns pocs que mai deixen de menjar". En la mateixa línia, per a l'Acadèmia Espanyola de Pediatria (AEPD), la causa d'aquesta inapetència rau en un alentiment del creixement al voltant dels dos anys: el pes al néixer es duplica al cap de cinc mesos, es triplica al cap d'un any i es quadruplica al cap de dos anys, amb un augment de dos quilos per any fins que arriba la pubertat i es fa l'estirada, afirma. Un cop comença la inapetència cal abordar-la de la manera més assertiva possible.