Sindicats de la Policia Nacional i associacions de la Guàrdia Civil han mostrat la seva decepció per la compareixença al Tribunal Suprem, en el marc del judici al Procés, de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido. Critiquen que Zoido "es va rentar les mans" sobre l'operatiu de l'1-O i no va fer una defensa dels agents. L'exministre, que va declarar dijous com a testimoni, es va desvincular de l'operatiu policial i de les càrregues durant el referèndum de l'1 d'Octubre, un dia en què, va assegurar Zoido, es va actuar de manera "proporcionada" davant el dispositiu "totalment insuficient" dels Mossos d'Esquadra, que no van complir el que havien promès, segons ell.

El judici del Procés, en directe

Recull de frases durant la declaració de Juan Ignacio Zoido al Tribunal suprem.

Juan Ignacio Zoido és qui, per primer cop, va posar xifres a l’operatiu Copèrnic, el dispositiu policial que l’Estat va desplegar a Catalunya per l’1-O. El primer cop que les va explicar ho va fer com a ministre de l’Interior, quan va comparèixer al Senat tres mesos i mig després de l’1-O. Allà va assegurar que l’operatiu -fet des de mitjans de setembre i fins a finals del 2017- estava format per uns 4.500 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, tot i que l’1-O va ser d’uns 6.000 agents. Sumant els efectius residents a Catalunya, Zoido va afirmar que el dia del referèndum l’Estat hi va arribar a tenir uns 10.000 policies. També va dir que el dispositiu Copèrnic havia suposat una despesa de 87 milions d’euros. Ell ha de respondre a la pregunta que ahir no va contestar Soraya Sáenz de Santamaría: si van venir a Catalunya perquè els Mossos ja eren considerats un cos “deslleial” o si era per ajudar-los.

Segueix el judici al Procés en directe

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha culpat el govern de Puigdemont de la violència policial de l'1-O i ha acusat el govern de Torra d'"anar pel mateix camí" de la "irresponsabilitat", una setmana abans de l'aniversari del referèndum. "Tot va ser fruit de la irresponsabilitat del Govern en aquell moment, que d'una manera unilateral i obviant l'Estatut i la Constitució, va produir la ruptura i va portar Catalunya al precipici, com ara ho està tornant a fer un govern que va pel mateix camí", ha dit Zoido a RNE. L'1-O tornaria a prendre les mateixes decisions, ha dit, "perquè l'obligació que tenia la policia era complir les ordres de jutges i fiscals per mantenir l'odre públic i la convivència".

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest dimecres per carta al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, la seva intenció de visitar els presos polítics a Madrid. Tal com mostra la missiva –avançada per 'El Nacional'–, la idea del president investit és visitar les presons d'Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real aquest mateix divendres 18 de maig. És a dir, l'endemà mateix d'haver sigut formalment investit president.

Augmenta la pressió política a Madrid per la censura del color groc a la final de la Copa del Rei. Tant En Comú Podem com el PDECat han demanat la compareixença del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, en comissió al Congrés perquè expliqui les ordres que es van donar a les forces de seguretat en el perímetre de seguretat de l'estadi Wanda. La formació lila ja ho va fer dilluns, el PDECat ha registrat la petició aquest dimarts i ERC s'esperarà a sentir les explicacions del ministre aquesta tarda durant la sessió de control al Senat, on està previst que tant el PDECat com els republicans li preguntin sobre el tema.

El ministeri de l'Interior va divulgar una nota oficial el 2 d'octubre del 2017 on s'afirmava que 431 policies nacionals i guàrdies civils havien resultat ferits de diferent consideració durant les càrregues per impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Ja en aquell moment, i vistes les imatges i sentits els testimonis de la jornada, va semblar una xifra exagerada. Però ves per on que sis mesos després, en una resposta parlamentària del Senat al diputat de Bildu Jon Iñarritu, el mateix ministeri assegura que segons la informació que s'ha posat en coneixement de les autoritats judicials el nombre d'agents estatals ferits és molt menor. En concret serien 111: 56 policies nacionals i 55 guàrdies civils. O sigui, que amb total desvergonyiment el govern espanyol admet que el 2 d'octubre va inflar la xifra real d'agents contusionats, tant que la va multiplicar per quatre.

El ministre de l'Interior, José Ignacio Zoido, ha puntualitzat aquest dimarts en una entrevista a Telecinco que de moment només hi ha una dona detinguda en l'operació oberta de la Guàrdia Civil contra els Comitès de Defensa de la República, però no ha descartat més accions perquè l'objectiu de la investigació és detenir els màxims responsables dels CDR per haver comès "actes violents". Zoido ha explicat que han tardat uns dies a actuar contra els CDR després dels talls de carretera del cap de setmana de Rams perquè "no es tractava de detenir qualsevol que pogués estar actuant en un moment determinat". En aquest sentit, ha assenyalat que volien "investigar" i la Guàrdia Civil ha passat a detenir la dona de Viladecans per haver impartit "instruccions". No ha volgut explicar, però, per què se li imputa el delicte de rebel·lió i terrorisme més enllà d'assegurar que els CDR actuen amb violència.

La samarreta interior blanca que es va trobar aquest diumenge durant l'operatiu de recerca de Gabriel Cruz, el menor de vuit anys desaparegut a Níjar (Almeria) fa sis dies, conté ADN del petit. Així ho ha confirmat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, a través d'un missatge al seu compte de Twitter, on ha insistit a demanar "la col·laboració ciutadana".

L'Estat ha anunciat un principi d'acord amb els sindicats policials per equiparar el sou dels guàrdies civils i policies nacionals amb el dels Mossos d'Esquadra de cara al 2020. El ministeri de l'Interior destinarà 500 milions d'euros del pressupost d'aquest any a millorar el sou dels agents, i incrementarà la partida en els següents exercicis en 1.100 milions d'euros, fins a aconseguir que el salaris siguin "equiparables als que perceben els mossos [que estan] en llocs i categories similars", ha explicat el ministeri en un comunicat. Tot i que l'increment de sou equipara les condicions de les forces de seguretat de l'Estat amb les de la resta de policies autonòmiques i locals, en el seu comunicat Interior destaca únicament que la mesura servirà per igualar el salari dels Mossos d'Esquadra, "el cos policial que més cobra d'Espanya".

"Els grans mitjans de comunicació han dit que es van sentir enganyats per la difusió d'imatges de l'1-O, algunes d'elles molt manipulades". El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha reiterat en una entrevista a la SER que les imatges del dia del referèndum "van ser utilitzades i fins i tot manipulades en alguns casos". "Al principi, sense cap dubte, es va produir una confusió fora d'Espanya", ha recordat aquest dijous Zoido sobre les primeres hores de l'1-O, però ha afegit que "quan es va explicar tot i es va demostrar, l'avantatge va ser evident". "Allò que van voler vendre, ningú després els hi ha comprat. La prova és que no tenen cap suport seriós fora de Catalunya", ha considerat.

Fa uns dies parlava telefònicament amb un company de professió que aquell dia estava de guàrdia i va dir-me: “Et deixo, em porten un mosso ferit”. Abans de penjar vaig tenir el temps just de dir: “Tracta’l bé, tenen una feina difícil”.

El ministeri de l'Interior aplicarà la llei de seguretat ciutadana als manifestants independentistes que aquest dimarts van forçar el cordó policial que envoltava el Parlament i van insultar diputats de Ciutadans i altres partits després que el president de la cambra autonòmica, Roger Torrent, ajornés la sessió d'investidura de Carles Puigdemont. Ho ha garantit el ministre Juan Ignacio Zoido als diputats del PP, amb qui s'ha reunit aquest dimecres al Congrés. En aquest context, el PP ha aprofitat per demanar al PSOE, a Ciutadans i al PNB que no contribueixin amb els seus vots a la derogació de la coneguda com a 'llei mordassa', que va ser impulsada pel ggvern de Mariano Rajoy quan tenia majoria absoluta i Jorge Fernández Díaz estava al capdavant del ministeri.