En plena commemoració dels cinquanta anys de la mort de Franco, hi ha nostàlgics que el segueixen reivindicant. En Joan Marc Alonso és un d'ells. I no se n'amaga. Al balcó del seu pis del barri del Guinardó de Barcelona hi té penjada la bandera franquista i una altra d'Espanya amb el lema Viva Cristo Rey. "Soc català i espanyolista", assenyala en conversa amb l'ARA. "Vaig néixer el 1965 i només he viscut dotze anys de franquisme, però soc afí al franquisme perquè Franco va fer coses molt bones i m'agradaria tornar a aquella època". Tot i admetre la "purga" que va portar a terme el dictador –que no comparteix perquè és contrari a la violència–, Alonso fa ús d'argumentari per recordar infraestructures com els pantans o els pisos de protecció oficial com alguns dels motius per justificar el seu suport al règim. "Llavors hi havia feina i seguretat als carrers", subratlla després de definir-se com de "dretes i anticomunista".

Investigar l'espoli, l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols franquistes i perseguir de manera activa, personant-se com a acusació, els crims del franquisme. Aquestes són algunes de les novetats de l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica que dimarts vinent, el 7 de març, es presentarà al Parlament de Catalunya. La nova llei, que va començar a escriure's durant l'anterior legislatura, agrupa tota la legislació que hi havia al voltant de la memòria: la llei del Memorial Democràtic (2007), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). I intenta resoldre els reptes que no s'han pogut solucionar, com la persistència de simbologia franquista o el rescabalament de les víctimes.