L'argentí Mauro Ezequiel Lombardo (Buenos Aires, 1996), àlies Duki, és una de les estrelles més sòlides sorgides de la revolta trap. Fites com omplir quatre nits l'estadi del Vélez Sarsfield (180.000 persones) i èxits com Malbec (amb Bizarrap) i Si quieres frontear són la conseqüència lògica d'una proposta artística que, efectivament, representa una estètica generacional però que si triomfa com ho fa aquests dies rebentant el Palau Sant Jordi divendres i dissabte és perquè Duki és un molt bon raper, de fraseig clar, ràpid quan cal i melòdic quan els versos fan de tornada, dotat d'una notable intuïció pop i amb una administració molt intel·ligent de l'autotune. I a l'escenari es mou amb naturalitat, preservant l'essència i la credibilitat del carrer sense subterfugis ni falsa modèstia.