"A causa de la meva estatura, no puc passar desapercebut enlloc. Allà on vaig, sempre m'observen. A l'escola no tinc problemes, perquè em coneixen des del parvulari, però sempre hi ha algun noi nou que se'm queda mirant amb cara d'idiota quan es topa amb mi per primera vegada". És un fragment del llibreTrenta centímetres (Edebé), però la sensació, la de ser observat constantment, la coneixen perfectament tant l'Ivan Pi com la Victòria López. Els dos, com un dels protagonistes del llibre, tenen acondroplàsia, el que també es coneix com a nanisme, un trastorn genètic del creixement ossi. Afecta un de cada 15.000-40.000 nens i la majoria dels casos són displàsies esquelètiques, unes afeccions en què el creixement ossi és anormal. 

Com la seva bicicleta taronja, el Juan Alberto Duaso no passa desapercebut. Està acostumat a les mirades de la gent, encuriosida per la seva estatura: 1,42 metres. El Juan Alberto, estudiant de dret de 19 anys, va néixer amb acondroplàsia, un trastorn genètic del creixement ossi que afecta un de cada 25.000 nens i que es caracteritza per una estatura petita i desproporcionada. "Popularment es coneix com a nanisme", explica. Però a ell no li agrada utilitzar aquest terme. "Tampoc m'agrada que es parli de diferència però no m'enganyo, sóc diferent", diu.