Després de filmar el gran documental sobre el cas Snowden (Citizenfour), Laura Poitras posa el focus en Nan Goldin, la fotògrafa del costat salvatge i de l’underground novaiorquès. Però La belleza y el dolor, Lleó d’Or de Venècia, no és un biopic documental més, sinó que combina la biografia descarnada d’una artista que va viure al límit i la seva guerra contra la nissaga farmacèutica dels Sackler, mecenes d’art i responsables de l’epidèmia d’addicció als opiacis de la qual Goldin va ser una de les víctimes. Un documental poderós i emocionant que divendres arriba als cinemes i dilluns podria guanyar l'Oscar.

La idea de l'art com una eina de subversió contra l'ordre establert és pròpia del segle XX. Històricament, els artistes havien treballat al servei del poder, religiós, sociopolític o econòmic. I al segle XXI, els museus i el mercat han acabat institucionalitzant i, per tant, desactivant les pràctiques avantguardistes i a la contra de l'art contemporani. Aquest és el teló de fons sobre el qual es desplega La belleza y el dolor, un documental de Laura Poitras sobre el combat de l'artista Nan Goldin contra el clan dels Sackler, els responsables de la crisi dels opiacis als Estats Units, que, com tantes famílies de milionaris, també exercien de mecenes artístics.