Si la paraula interseccionalitat –tan necessària– ha vingut per quedar-se, és gràcies a pensadores com la nord-americana bell hooks (1952-2021), que va escollir escriure el seu nom de ploma en minúscula per domesticar el seu ego, encara que la paraula domesticació no escau gens a aquesta dona negra i rebel que va fer de la llibertat la seva bandera.

Fa dècades que els estudis de gènere parlen d’interseccionalitat, la perspectiva que traça punts de trobada entre diverses lluites polítiques i socials sense bastir jerarquies entre elles. En el cas català, creiem imprescindible una perspectiva que combini l’opressió nacional amb les violències estructurals que el patriarcat i el capitalisme global exerceixen contra els individus subalterns. Tenint en compte la naturalesa del nacionalisme espanyol que ens amenaça, i l'experiència de moltes generacions que ens han precedit en la lluita, considerem que nacionalisme català i feminisme han d’anar lligats i que cap dels dos moviments podrà sortir-se'n sense l'altre.