Fa uns dies parlàvem del vídeo grotesc de l’emèrit promocionant les seves memòries. El ridícul magistral confirma que Joan Carles I ha passat d’exiliat decadent a ninot televisiu. La commemoració dels cinquanta anys de la Corona i la pretensió d’escriure un llibre li han acabat esclatant en contra, perquè els mitjans tenen clar que del vell monarca en poden treure més profit si espremen les seves misèries, més que no pas si el tracten com una figura institucional.

Aquest diumenge s'han complert cinc anys de la fugida d'Espanya del rei emèrit Joan Carles per instal·lar-se a Abu Dhabi. La marxa es va produir després de la polèmica per la investigació de les seves finances i les presumptes irregularitats dels seus negocis personals. La decisió es va comunicar en plena pandèmia de la covid-19 i, de moment, no tornarà a Espanya. Sí que està prevista la publicació d'un llibre de memòries amb un títol ben significatiu: Reconciliación.

Aquest dijous al matí l'Hotel Intercontinental de Madrid ha estat l'escenari d'allò que per a alguns ha estat un assumpte d'Estat. Una munió de periodistes s'han concentrat a les portes de l'hotel per presenciar la presentació del llibre de memòries de Bárbara Rey: Yo, Bárbara (Plaza & Janés). La llarga i polèmica aventura amb l'aleshores rei Joan Carles I, la relació amb el seu fill Ángel Cristo i també la relació amb algunes de les figures més destacades del panorama mediàtic espanyol són els pilars del llibre.

El xiclet es pot estirar tant com els espectadors ho vulguin i aquest dilluns al vespre 898.000 espectadors de l'Estat –124.000 dels quals des de Catalunya– van sintonitzar Telecinco per continuar gratant en les intimitats de Bárbara Rey, la qual cosa el va convertir en el programa amb més share del prime time a Espanya (mentre que a Catalunya El foraster va marcar deu punts per sobre de Rey). Vestida d'un roig intens, bé per la proximitat de Nadal o bé per la fogositat de les seves declaracions, la vedet va deixar-se anar davant de col·laboradors com Ángela Portero, Alessandro Lecquio –que comparteix consanguinitat amb l'emèrit–, Kike Calleja i Terelu Campos en el tercer programa de la seqüela titulada Bárbara Rey: Mi verdad.

Dilluns a la nit, Telecinco estrenava Bárbara Rey, mi verdad, un programa que promovia un debat al voltant d’una entrevista que havia concedit l’artista a la cadena. Entre eternes pauses publicitàries i dilatant el moment d’arribar a la temàtica monàrquica, la que va ser amant del rei Joan Carles va anar explicant la seva vida, els seus drames i els conflictes amb el seu fill, que és qui va filtrar les fotos a la premsa on es veia l’emèrit arrambant l’api a la vedet. L’any passat, Bárbara Rey va fer negoci amb Antena3, que va estrenar un biopic sobre la seva vida i, després, una sèrie documental. Va semblar que la domadora d’elefants i altres bèsties quedava vetada per Telecinco. Fa un mes, davant l’escàndol de les fotografies, Bárbara Rey va amenaçar Mediaset amb una macroquerella. Però sembla que han arribat a un acord i que la denúncia s’ha convertit en un negoci per tots dos: una exclusiva perquè expliqui l’última part del serial.

La relació entre Joan Carles I i Bárbara Rey va tornar a omplir titulars aquest setembre quan el fill de l'exvedet va fer públiques unes fotografies de la parella petonejant-se. Pocs dies després, Ok Diario filtrava una conversa gravada per l'actriu a principis dels anys noranta en la qual l'emèrit li confiava inquietuds i problemes interns de la Casa Reial. I aquest dilluns a la nit ha estat la mateixa Rey qui ha disparat contra el pare de Felip VI en una entrevista a Telecinco, en la qual ha desgranat tot de suposats detalls de la seva història amb el monarca.

Que el rei d'Espanya sigui la persona més protegida pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no és una qüestió únicament de seguretat. Les últimes revelacions en forma de fotografies i àudios sobre la relació que van mantenir Joan Carles I i la vedet Bárbara Rey posen de manifest que els serveis secrets de l'Estat, si ha calgut, també han dedicat recursos econòmics a encobrir la vida extramatrimonial de l'exmonarca. És impossible quantificar quants diners l'Estat ha hagut d'assumir per tapar escàndols, però els autors del llibre El jefe de los espías (Roca, 2021), basat en les notes de l'exdirector del Cesid –antic CNI– Emilio Alonso Manglano (1981-1995), publicaven diumenge passat al diari Abc que l'actriu va rebre més de 600 milions de pessetes (uns 3,5 milions d'euros) a canvi de no publicar material sobre la relació que havia mantingut amb Joan Carles.

Ok Diario pretén esprémer al màxim el filó que ha trobat en les gravacions a Joan Carles I que va fer al seu dia la vedet i amant del monarca Bárbara Rey. La nova tongada de fragments se centra en la crisi al PSOE de Felipe González, que va acabar amb la derrota electoral en els comicis del 1996. "En lloc de professionals han posat durant molts anys xoriços", li diu el rei emèrit (en l'època de les gravacions rei en actiu) a la seva amant. No devia faltar gaire per a les eleccions perquè la vedet li demana qui creu ell que guanyarà: "El PP, però no per majoria absoluta", respon Joan Carles, que afegeix que no entén com els ciutadans han continuat votant el PSOE durant anys. "S'han passat de la ratlla", insisteix en referència als casos de corrupció que carregaven els socialistes a la motxilla, com el cas Filesa de finançament il·legal, el cas del germà d'Alfonso Guerra, el cas Roldán o els GAL.

A la dècada del 1980, la monarquia britànica va gaudir d'uns índexs de popularitat que semblaven assegurar la viabilitat de la institució a molt llarg termini. La clau de l'èxit reposava sobretot en la figura de Diana de Gal·les que, juntament amb el papa Joan Pau II, va ser la persona que va acaparar més espai mediàtic el darrer quart del segle XX. A mitjans de la dècada del 1990, en canvi, arran de la tumultuosa separació de Lady Di i el príncep Carles, la popularitat de la Corona britànica va davallar fins a extrems mai vistos. Resulta interessant constatar que el clímax d'aquella popularitat i la seva crisi més profunda poden ser explicats a partir del mateix concepte: el de visibilitat mediàtica. El diari The Sun i altres subproductes periodístics per l'estil van ser els responsables d'acabar generant corrents d'opinió antagònics referits a una mateixa institució. Val a dir, ni que sigui en forma d'apunt, que això ja ho havia predit l'agudíssim Walter Lippmann ni més ni menys que l’any 1922 a Public Opinion.

Les clavegueres comunicants de la política, la justícia i els mitjans de comunicació al servei del nacionalisme espanyol es desborden. Aquest dilluns l'Audiència Provincial de Madrid ha descartat arxivar la causa contra Begoña Gómez, esposa com sap tothom del president del govern espanyol Pedro Sánchez, a pesar que –com sap tothom també– és un cas palmari de lawfare o guerra bruta judicial. No cal ara repassar les llacunes i les arbitrarietats d'un sumari instruït amb els peus per un jutge amb afany de notorietat, sincronitzat amb una acusació popular formada per una suma d'entitats d'extrema dreta. Ni els episodis de comedieta barata, com la visita del jutge a la Moncloa per prendre declaració a Sánchez, o quan la mateixa Audiència va haver de suspendre la sessió perquè el mateix jutge instructor s'havia oblidat d'incloure el recurs d'apel·lació del misser de Begoña Gómez. Aquest defensor sosté que la investigació és prospectiva, un tipus d'actuació que no és permesa en democràcia.

La vida personal de Joan Carles I als anys noranta fa goteres. Després de l'anunci de la publicació de la seva autobiografia i de la difusió de les fotografies íntimes entre l'emèrit i Bárbara Rey –filtrades pel fill de la mateixa vedet a la premsa neerlandesa–, la família reial suma una nova crisi. Aquest dimecres a la nit Ok Diario ha filtrat una conversa gravada per l'actriu a principis dels anys noranta en la qual el pare de Felip VI confia a la vedet les inquietuds i problemes interns de la casa reial.

La crònica rosa d'aquesta setmana ha estat absolutament retro. Els temes que més han triomfat han vingut a demostrar la meva teoria que Espanya és incapaç de generar icones pop interessants des de fa anys i que estem abocats a viure del record. O més ben dit: a viure de veure com es va podrint el record. Un record que, tot sigui dit, ja no feia gaire bona fila d'entrada.

Les fotografies íntimes del rei emèrit i Bárbara Rey han revolucionat els magazins de totes les cadenes. La relació entre tots dos va ser un rumor durant molts anys, i després es va convertir en un dels relats oficials dels programes del cor. Ara hem posat imatges a una història que ens han explicat mil vegades. La morbositat de l’escena es produeix perquè desmunta el principi d’autoritat: veiem el Borbó il·lustre arrambant l’api en un xalet adossat com un veí qualsevol.

Poques hores després que Joan Carles anunciés la publicació de les seves memòries amb la intenció d'explicar "els seus errors i males decisions", el fill de Bárbara Rey ha decidit enviar a diferents mitjans les fotografies d'un altre episodi –també conegut públicament– de la vida del monarca: el romanç de l'emèrit i l'exvedet. A les diferents fotografies es pot veure com la parella comparteix una taula en una terrassa, on se'ls veu fent-se petons i donant-se mostres d'afecte de manera desacomplexada. Les imatges van ser preses el 1994 pel mateix fill de Rey a petició de la vedet i no ha estat fins aquest dimecres que han sortit a la llum a través de la revista neerlandesa Privé.

La llista negra de Mediaset que prohibeix portar a la cadena alguns dels convidats habituals està provocant un èxode a altres canals dels afectats que necessiten mantenir el seu modus vivendi. Rocío Carrasco visitava fa dues setmanes el Late Xou d’en Marc Giró a La 1 i, curiosament, acaba de reaparèixer a la televisió pública, al Días de tele de Júlia Otero, fins i tot amb amenaça de boicot per un sector de l’audiència.