La partida de caça contra els presentadors de late nights no s’atura. Donald Trump va celebrar la cancel·lació del programa de Stephen Colbert (efectiva al juny) i la suspensió indefinida de Jimmy Kimmel, però la restitució d’aquest últim presentador l’ha fet redoblar les seves amenaces contra els còmics de la televisió nocturna. A més, el president americà ha deixat clar quina considera que és la següent peça que hauria de caure de la graella. Es tracta de Seth Meyers, presentador del late late show de la NBC, és a dir, el segon espai d’aquest format que emet la cadena, just després del de Jimmy Fallon (a qui també li ha desitjat la mort professional).

Google ha enviat una carta de 28 pàgines a la Comissió de Justícia del Congrés americà en què anuncia que restituirà els comptes de YouTube que van ser eliminats durant la pandèmia per disseminar desinformació sobre la covid-19. Enmig de la tempesta per la continuïtat de Jimmy Kimmel, la notícia ha passat relativament desapercebuda, tot i que és un triple des de mig camp de Trump que evidencia un cop més el seu èxit a l’hora de postrar les grans tecnològiques –que fins fa quatre dies passaven per ser pèrfids agents del progressisme– als seus peus. N’hi ha prou de saber que el desinformador en cap, Elon Musk, n’ha tingut prou amb dues paraules per comentar la notícia: ben fet. 

Els Estats Units de Donald Trump semblen immersos en una sèrie distòpica en què cada dia hi ha col·lectius amenaçats i persones amb noms i cognoms que paguen un elevat preu per ser crítics amb el mandatari nord-americà. En només 24 hores hem vist com la cadena ABC cancel·lava el late show de l'humorista Jimmy Kimmel, tal com s'havia demanat reiteradament des de la Casa Blanca, i també com s'ha amenaçat amb considerar organització terrorista tot el moviment antifeixista als Estats Units, que no és una organització en si mateixa sinó una constel·lació de col·lectius que ara mateix estan en el punt de mira del govern arran de l'assassinat de l'influencer trumpista Charlie Kirk. Són dues mesures que persegueixen el mateix objectiu: atemorir la dissidència fent servir alguns dels seus membres com a caps de turc.

Aquesta tarda ens xiularan les orelles perquè es reuneixen a la Moncloa Sánchez i el canceller alemany Merz. La gran qüestió serà la posició de la Unió Europea sobre Gaza. A Alemanya li costa situar-se contra Israel per la mala consciència pels camps de concentració nazis i Sánchez, per convicció i per interès, ha estat un dels primers que ha parlat de genocidi. Però en un moment de la reunió parlaran de l’oficialitat del català a Europa. Espanya la defensa perquè és un acord de Junts amb el PSOE i Alemanya hi està en contra.

Quants acudits sobre la bufetada de Will Smith a Chris Rock cauran durant la gala dels Oscars que se celebra aquesta matinada de diumenge a dilluns? Sembla més arriscat apostar sobre aquesta qüestió que sobre el triomfador de l’Oscar a millor pel·lícula, que tots els pronòstics atorguen a Tot a la vegada a tot arreu, la comèdia fantàstica dels Daniels sobre una família d’immigrants xinesos que malden per salvar la seva bugaderia i, al mateix temps, el multivers.