Els catalans consumim avui el doble d’alvocats que fa deu anys. I n’importem cinc vegades més. Però aquest boom té una cara fosca que abordem avui amb la periodista de l’ARA, Sònia Sánchez, experta en medi ambient que ha vist de primera mà, a Colòmbia, l’impacte que té el nostre consum d’alvocats.

Espanya no viu aliena a la febre mundial de l'alvocat. Un 10% dels alvocats que es consumeixen a Europa provenen de l'Estat. La majoria, d'Andalusia, tot i que el País Valencià molt aviat podria posar-se al capdavant amb la progressiva substitució de camps de cítrics per la d'aquest cultiu. Tant la petjada hídrica com de carboni en el cas de l'alvocat espanyol és molt menor respecte el que s'importa de l'Amèrica Llatina, però la febre pel que es coneix com l'or verd andalús també està portant greus conseqüències mediambientals. Mentre que la bombolla de la producció d'alvocat no para de créixer al litoral de València, Castelló i fins i tot les Terres de l'Ebre, a la comarca malaguenya de l'Axarquía fa dos anys que ha explotat. Era la crònica anunciada d'un col·lapse hídric que els ecologistes feia temps que advertien, i que ara està suposant un desastre econòmic de grans dimensions per a moltes famílies.

Aquesta mateixa setmana, en una coneguda cadena de botigues d’alimentació catalana he trobat alvocats arribats de Colòmbia. I m’he preguntat, quan va començar el comerç a gran escala d’aquest fruit? Potser podem situar la data en el 1935, quan el Sr. Rudolph Hass patenta la varietat que porta el seu cognom, amb unes característiques òptimes per a l’exportació. Però és ben cert que la globalització d’un producte exòtic com aquest també la podem situar molt abans. Per exemple l'any 1602, quan neix la primera multinacional del món, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i que pocs anys després ja monopolitzava el comerç d’algunes espècies des d’aquests indrets cap a Europa, com el clau, el pebre o la nou moscada. El valor d’aquesta última, a la qual Amitav Ghosh li dedica tot un llibre, era tal que "amb un grapat es podia comprar una casa o un vaixell". També la podem situar després del segon viatge de Colon, quan al Carib i al nord-est del Brasil s’estén el cultiu a gran escala de la canya de sucre. En el capítol El Rey Azúcar y otros monarcas del seu llibre Las Venas Abiertas de América Latina, Eduardo Galeano explicava que "el sucre, que es conreava a petita escala a Sicília i a les illes Madeira i Cap Verd i es comprava a preus alts a Orient, era un article tan cobejat pels europeus que fins i tot en els aixovars de les reines va arribar a figurar com a part del dot." Perquè tant és parlar de sucre, nou moscada, pebre, cacau, cafè, tabac... com de l’alvocat. Al cap i a la fi, parlem de productes prescindibles que, convertits en desitjos, són motiu d’una colonització que encara destrueix milions i milions d’hectàrees de terra, boscos o selves.

Internet l'ha acabat convertint en un mem, una icona que ha servit per ridiculitzar les fotografies a Instagram de mil·lennials presumint dels seus esmorzars estètics. En el seu moment va ser una novetat, però l'alvocat ja s'ha convertit en un aliment més que habitual als supermercats i els plats que posem a taula a casa nostra. I, en part, el seu boom també té alguna cosa a veure amb la inversió en promoció a Espanya del lobi mundial que aglutina els seus principals productors. La World Avocado Organization (WAO) va néixer el 2016 per convèncer el planeta de les bondats de consumir regularment aquesta "fruita de la vida", com l'anomena la mateixa organització sense ànim de lucre, que es va crear després d'un congrés fruiter a Berlín, però té la seu a Washington.

La batalla entre tradició i modernitat és habitual en el món gastronòmic i els esmorzars no en són una excepció. Actualment, els dos àpats amb més fama entre l'oferta de berenars, com en diuen a Mallorca, en són un gran exemple: variats i torrades amb alvocat. Tot i que les torrades amb alvocat han format part de la cuina mediterrània des de fa molts d'anys, ara són les abanderades d'una nova moda culinària que té els aliments saludables com a eix central. D'altra banda, els variats representen un dels plats amb més tradició i força de la gastronomia mallorquina, però, tot i no haver desaparegut mai, la realitat és que els darrers anys han recuperat protagonisme a les cuines dels bars i restaurants i han sumat clients.