L’any 1976 poc es podien imaginar a Volkswagen el gran èxit comercial que assoliria el primer Golf GTI, el turisme compacte esportiu i juvenil per excel·lència que de seguida es va guanyar una reputació icònica, fins a convertir-se en el referent del seu segment. Les sigles GTI (Gran Turismo Injection) es van associar des d’un primer moment a uns cotxes ràpids, aspiracionals, divertits i molt ben valorats que la resta de fabricants van voler imitar amb més o menys encert. Un Golf GTI és, ras i curt, un Golf de producció que manté el sistema de tracció davantera, però incorpora mecàniques més potents i alguns detalls estètics com ara els entapissats, frontal o passos de roda que l’identifiquen com la variant esportiva i juvenil de la marca.

Per tercera vegada en la història i per primer cop aquest segle un cotxe català ha guanyat el premi que el reconeix com el cotxe més elegant del món al prestigiós concurs de Pebble Beach, a la costa oest dels Estats Units. El concurs d’elegància de Pebble Beach, que se celebra cada any, és la cirereta del pastís de la Monterey Car Week, l’esdeveniment automobilístic més important de l’estiu i que inclou curses, demostracions i presentacions internacionals, a més del certamen que ha coronat un Hispano Suiza H6C Torpedo com el cotxe més elegant del món en aquesta edició.

El nou Renault 4L (popularment anomenat Quatre Llaunes) torna a la carretera, ara en format elèctric de zero emissions. De fet el remake d’aquest model mític forma el nucli dur de l’estratègia electrificadora de la marca francesa que hem pogut veure a l’Automobile de Barcelona, fent tàndem amb la nova versió elèctrica del no menys llegendari R5. 

No és gens fàcil guanyar diners en el mercat dels vehicles de segona mà. De fet, cal ser tot un expert per encertar la compra d’un model, any i motorització concrets que no ens hagin de suposar maldecaps en termes de fiabilitat, i tot i així aquests vehicles ja usats tenen un elevat marge d’incertesa i error que mai hem de subestimar. Amb tot, en tot cicle de vida de la cotització d’un automòbil hi ha alguns moments que podríem anomenar vall i que responen al moment més baix de la cotització d’un model, just en la frontissa entre allò que considerem i anomenem popularment cotxe vell i el que ja considerem un cotxe clàssic o històric que revaloritza la seva cotització en el mercat.

A Sebastià Bartomeu (Vilablareix, 1971) molta gent l’ha conegut dins d’un taüt, conduint un cotxe fúnebre passat de moda o servint copes i àpats que ell mateix ha preparat al restaurant bar-musical Dual de Vilablareix, un insòlit local amb estètica dels 60 que està impregnat de la seva forta i singular personalitat. La seva mare li va recomanar que convertís la casa familiar, Vila Conxita, en un saló de te, però ell es va inventar un pub liberal i sense tabús, escenari de festes boges, amb gogós i disfresses, que va tenir la seva època daurada als inicis del 2.000. Molts dels seus clients hi van per primer cop atrets per una xocant estratègia promocional: els cotxes fúnebres. Com que coneixia el món de la importació de cotxes, va decidir completar l’ambientació d’una de les seves festes de Halloween amb un cotxe de morts antics i un taüt. Va enganxar el logo del local als vidres. L’èxit va ser immediat. Va sortir en diversos mitjans i Quim Monzó li va dedicar una columna. Amb els anys, en va adquirir tres més (el seu preferit és un Talbot Solara Escorial, però també té un Mercedes). Els quatre cotxes de morts formen part d’una col·lecció d’una desena de vehicles antics on hi ha també un Dyane 6, un Jeep Cherokee o un escarabat.

Any 2004. Al mercat els models més venuts són els compactes, però amb un protagonisme indiscutible de les berlines amb motor dièsel. L'èxit d'aquests models és tan aclaparador que avui en dia, vint anys després, encara se'n veuen molts per les carreteres, i amb un nombre de quilòmetres que en molts casos resulta impressionant. La clau d'aquell tipus de vehicles és que la gent no només buscava els cotxes de tres volums de marques prèmium, sinó que els de marques generalistes agradaven gairebé a tothom.

Avui en dia, Citroën és una marca que, tot i que continua llançant al mercat models que destaquen per la seva comoditat i disseny diferenciat, no té res a veure amb el que era fa quatre o cinc dècades. D'acord, productes com el Citroën C5 X no només han innovat estèticament, sinó que equipen la suspensió activa Citroën Advanced Comfort amb amortidors hidràulics progressius (hereva directa de la suspensió hidropneumàtica dels anys 80). Però no ens enganyem, l'actual gamma de la marca francesa no crida tant l'atenció com la de fa uns quants anys.

El dia 13 de març d'aquest any va morir al municipi de Rivoli el dissenyador de cotxes Marcello Gandini, pare d'algunes de les creacions més mítiques de la marca Lamborghini. Nascut a Torí el dia 26 d'agost de 1938, Gandini va iniciar la seva trajectòria a l'empresa Bertone, en la qual va dissenyar un dels esportius més emblemàtics de la marca italiana: el Lamborghini Miura. Però aquest no va ser l'únic vehicle memorable que va sortir del seu llapis, ja que en aquest mateix departament de disseny (on va entrar substituint Giorgetto Guigiaro, un altre nom il·lustre de l'automòbil) va dibuixar els que més endavant serien els Lamborghini Countach, el Lancia Stratos o el Ferrari 308 GT4.

Les marques de cotxes són per sobre de tot empreses, de manera que el seu objectiu principal és guanyar diners. La millor forma de fer-ho és o bé venent tants cotxes com puguin o bé obtenint la rendibilitat més gran possible per cada vehicle, però la forma d'aconseguir-ho pot ser diferent en funció de la marca de què estiguem parlant. Alguns fabricants aposten per l'exclusivitat, d'altres per un marge de benefici elevat, d'altres per vendre un nombre elevat de cotxes... i en el cas d'aquests darrers, els costos de fabricació són un element clau.

El món de l'automòbil es troba immers en un procés d'electrificació que mica en mica ha d'anar eliminant els motors de combustió de l'oferta de les marques. Però no fa tants anys, quan els híbrids eren un tipus de vehicles exòtics i pels quals gairebé només hi apostava Toyota, la majoria de fabricants van optar per una solució "miraculosa" per tractar de reduir els consums i les emissions: el "downsizing".

Ara fa mig segle Audi va presentar l'Audi 80, el primer gran èxit de vendes de la història de la marca. La seva és una història interessant, i que exemplifica a la perfecció com les millores i innovacions tecnològiques van ajudar a sobreviure als fabricants automobilístics més atrevits, i que tal com resa el mantra dels d'Ingolstadt, estar "a l'avantguarda de la tècnica" es convertís en la raó de ser d'Audi.

El món de l’automoció ha canviat força els darrers anys. Sense anar més lluny, ara fa 15 anys els SUV encara no eren hegemònics al mercat i el dièsel era el rei indiscutible de les motoritzacions, fins al punt que un fabricant com Audi va decidir demostrar les possibilitats d’aquest combustible guanyant les històriques 24 Hores de Le Mans amb un prototip amb motor dièsel. El prototip d’Audi a Le Mans, anomenat R10 TDI, va governar amb mà de ferro totes les curses de resistència entre els anys 2006 i 2009 i va demostrar la superioritat i capacitat del seu motor V12 TDI, un propulsor que entregava més de 700 CV i que pesava uns 200 quilos.

El Subaru Impreza 22B va ser el gran referent de tota una generació de joves aficionats al motor als anys 90. El blau elèctric característic de l’Impreza del Mundial de ral·lis, el carisma del campió escocès Colin McRae i les prestacions del model japonès van ajudar a convertir-lo en un cotxe èpic, llegendari.

L’any 1955, el departament de competició de Mercedes-Benz va construir dos models únics i espectaculars que van rebre el nom de Mercedes-Benz 300 SLR Uhlenhaut Coupé, batejats així en honor a Rudolf Uhlenhaut, aleshores director del departament de competició de la marca alemanya. Els dos models, el Red i el Blue pels colors dels entapissats del seu interior, eren prototips basats en el W 196 R Grand Prix, que va guanyar dos campionats del món de Fórmula 1 de la mà del llegendari Juan Manuel Fangio durant els anys 50. Els dos prototips de Mercedes feien servir el motor del cotxe de carreres, però havien augmentat la seva cilindrada fins als tres litres de cubicatge, fet que permetia que el Mercedes-Benz 300 SLR Uhlenhaut Coupé assolís velocitats punta superiors als 290 km/h, cosa que el convertia en un dels cotxes més ràpids del món a mitjans del segle XX.

Van ser els reis i els referents de tota una generació, i els seus noms encara fan somriure i volar la imaginació dels aficionats que ara tenen entre 35 i 55 anys, que van fer-se grans somiant que algun dia es posarien al volant d’un d’aquests cotxes. De fet, els models que avui repassem són les versions de carrer dels vehicles que competien en el mític Grup B dels anys 80 o en el Grup A dels anys 90. 

La setmana vinent la casa de subhastes Sotheby’s posarà a la venda una de les escasses unitats del BMW 3.0 CSL, Batmobile, que la divisió BMW Motorsport va fabricar entre 1973 i 1975. De fet, va ser el primer esportiu de la divisió M de la història –predecessor immediat dels actuals M2, M3, M4 i M5– i del qual només va fabricar 167 unitats dividides en dues sèries o models. La primera sèrie, corresponent al motor 3.0 de sis cilindres en línia, només es podia adquirir en color blanc o platejat, i BMW en va fabricar 110 unitats. La segona sèrie, limitada a 57 unitats més, disposava d’un motor 3.2 i es podia adquirir amb el color que el client escollia.

Els models clàssics no passen de moda, i encara menys si són cotxes llegendaris com el mític Porsche 911 Turbo de la sèrie 930, una autèntica icona dels anys 70 i 80. ¿És possible millorar l’esportiu perfecte del segle passat? Els preparadors de Singer Vehicle Design creuen haver trobat la fórmula per fer-ho, i han presentat el Turbo Study, una preparació específica a mig camí de la restauració i de la creativitat sobre la base dels primers 911 Turbo de la història. 

Skoda sempre ha estat el gran orgull industrial de la República Txeca i, per extensió, de bona part de l’est d'Europa. Però si hem d’escollir un model esportiu que representi a la perfecció la marca bohèmia, seria el 130 RS, el millor cotxe de ral·li de la història de la marca i un dels millors cotxes mai fabricats en aquest esport.

Tot i que Volkswagen va presentar el Lupo l’any 1998, no va ser fins al 2000 quan en va presentar la primera versió GTI d’altes prestacions del petit model urbà alemany. Aquell petit vehicle del segment A, que tot just feia 3,52 metres de llarg i 1,64 d’ample i homologava un pes inferior als 1.000 quilos, va rebre una motorització molt potent pels estàndards de fa dues dècades gràcies a un motor de gasolina atmosfèric d'1.6 de quatre cilindres que oferia 125 CV i 152 Nm de parell.

Entre els anys 1951 i 1977 hi va haver una escuderia i fabricant de vehicles anglès amb seu a la localitat de Bourne, al sud de Lincolnshire (nord-est d’Anglaterra) anomenat British Racing Motors (BRM) que va obtenir grans victòries a la Fórmula 1 gràcies al talent de pilots com els també britànics Graham Hill i Jackie Stewart, entre altres. Va acumular més de 200 Grans Premis, 18 victòries, 65 podis i els campionats del món de pilots i fabricants de l’any 1962.