La història més antiga explicada en imatges coneguda fins ara es va dibuixar en una cova de l'illa de Cèlebes (Sulawesi, en l'idioma local), a Indonèsia, i data de fa almenys 67.800 anys. Es tracta de la plantilla d'una mà, envoltada d'altres figures pintades posteriorment, i és 15.000 anys més antiga que l'anterior troballa arqueològica trobada a la mateixa cova d'Indonèsia. Tal com informa l'agència Efe, la revista Nature recull aquest dimecres la descripció d'aquestes pintures rupestres que refermen la teoria que els primers éssers humans van emigrar a Sahul (un macrocontinent que al Plistocè abastava el que avui és Austràlia continental, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents) a través d'una ruta.

La visió a simple vista pot ser enganyosa. Al renovat Centre d’Interpretació d’Art Rupestre del Cogul hi ha un conjunt de pintura rupestre de 55 figures pintades i 260 gravats i inscripcions iberes i romanes amb una història que va començar fa 8.000 anys. Es va fer servir com a espai de culte durant 5.000 anys i, des del 1908, any de la descoberta, ha estat motiu de debat i de diferents interpretacions. Alguns veïns recorden com remullaven la paret de la balma de la Roca dels Moros, a prop del riu Set, per veure millor les pintures i hi havia qui assegurava que aquells dibuixos els havia fet el diable. 

Fa falta molta imaginació per posar-se en la pell dels nostres avantpassats de fa 10.000 anys, però en Lluís Pena i en Mario Sedó en tenen. També van sobrats de curiositat. Fa poc més d'onze anys algú els va revelar un secret que afectava el seu poble, Capçanes (Priorat): segons els van dir, s'hi havien trobat unes pintures rupestres molt importants i fins i tot estaven documentades, però era impossible veure-les perquè l'emplaçament no s'havia fet públic. Era l'any 2012. La direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat i l'Ajuntament de Capçanes coneixien perfectament el lloc de totes les pintures des de feia sis anys, però per motius que no han sabut aclarir encara no les havien protegit i, per tant, no podien fer-lo públic.