"Ets de Lleide?" Aquesta pregunta, amb la e tancada final, és una de les que més treuen de polleguera Annabel Gràcia, filòloga i investigadora de la Universitat de Girona. "D’entrada la pregunta sembla innòcua. La gent ho fa per fer la gràcia, com quan comencen a salar i a dir Ses Illes. La primera vegada passa, però quan hi insisteixen i t’imiten... és molest que en facin mofa, i també és molt indicatiu". Indicatiu del "desconeixement de les terres de Ponent –continua–, de l’estigma del pagès que no ha sortit de casa", i tota una sèrie de prejudicis que s’han associat a una manera de parlar de segona.

El català no pot esperar. I si parlem del català i els joves, encara menys. Cada parlant que es perd o no es guanya abans dels 20 anys és algú que difícilment es recuperarà. Les dades són clares: l’ús com a llengua habitual entre els de 15 i 34 anys ha caigut en 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i altres llengües (del 43% el 2007 al 25% el 2022). Durant dècades es van posar les esperances de recuperació de l’idioma, que sortia minoritzat del franquisme, en infants i adolescents gràcies a l’escola –amb la immersió– i a la televisió. Tot i els límits evidents en altres terrenys (per exemple, als cines), es va fer feina i es va avançar. Fins que la fórmula es va esgotar al tombant de segle. L’explosió del món audiovisual (primer amb les teles privades i després amb internet, les plataformes i les xarxes socials) ha perjudicat el català i ha tingut un efecte directe en el món infantil i juvenil. La crisi educativa, i en concret la relaxació de la immersió, combatuda políticament i judicialment, també ha debilitat el paper de l’escola com a factor d’implantació de la llengua històrica del país. Hi ha hagut altres factors: s’ha associat el català a l’independentisme (cosa que l’ha marcat políticament) i l’arribada de població forana ha suposat un repte no sempre fàcil d’abordar.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha començat l’any amb un projecte d’envergadura: un nou diccionari normatiu pancatalà i postfabrià. Serà un diccionari de nova planta, només en format electrònic, que s’elaborarà durant els pròxims deu anys i reflectirà tota la variació de la llengua, tant de dialectes com de registres. L’objectiu és que sigui el diccionari de referència per al conjunt de la llengua catalana i pugui guiar tots els parlants.