<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - AraKids]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/arakids/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - AraKids]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Les cicatrius]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/cicatrius-curiositats_1_3997664.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/e9901732-fa24-4124-a4c0-6a50488a5d2e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Què són?<h3/><p>Les cicatrius són les marques que queden a la pell després de curar-se una ferida. Quan patim un accident, una cremada o una intervenció quirúrgica, el nostre organisme es posa en marxa per reparar el teixit afectat. Aquest procés, pel qual la pell perduda o danyada es repara de forma natural, s’anomena cicatrització.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/cicatrius-curiositats_1_3997664.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Jun 2021 10:05:54 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/e9901732-fa24-4124-a4c0-6a50488a5d2e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les cicatrius]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/e9901732-fa24-4124-a4c0-6a50488a5d2e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El nostre organisme pot fer coses al·lucinants. Per exemple, que una ferida a la pell es curi i es tanqui per si sola. Potser t’ha passat alguna vegada? És fàcil d’esbrinar, només has de mirar si tens alguna cicatriu]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els balnearis]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/balnearis-curiositats_1_3954835.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/df5db702-204a-42cc-bb85-8b6cecb0a09d_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Fonts d’aigua calenta<h3/><p>¿Sabies que a Caldes de Montbui hi ha una font on l’aigua raja a 74 graus de temperatura? L’aigua calenta que sorgeix de forma natural de la terra, com la de la font del Lleó de Caldes, s’anomena aigua termal. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/balnearis-curiositats_1_3954835.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Apr 2021 11:23:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/df5db702-204a-42cc-bb85-8b6cecb0a09d_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els balnearis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/df5db702-204a-42cc-bb85-8b6cecb0a09d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Anar a un balneari o un spa és molt agradable, perquè ens relaxem amb les bombolles, els raigs i les cascades. Però, a més, ens beneficiem de les propietats saludables de l’aigua, que no són poques. Aquests llocs no són un invent modern, sinó tot el contrari: els beneficis de l’aigua es coneixen des de ben antic]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els iglús]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-els-iglus_1_3114320.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/646b7fe9-d1b9-4842-a340-58113723642c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>¿Es fan amb gel o amb neu?<h3/><p>Tot i que a simple vista semblen fets de gel, els iglús es construeixen amb neu. Això sí, neu compacta de les glaceres. És a dir, fortament premsada i, per tant, sòlida com un roc. Fins al punt que, per tallar els blocs de neu, cal fer servir una serra.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-els-iglus_1_3114320.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Jan 2021 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/646b7fe9-d1b9-4842-a340-58113723642c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els iglús]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/646b7fe9-d1b9-4842-a340-58113723642c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En la llengua dels inuits, la paraula iglú vol dir ‘casa’. Iglu-viak és ‘casa de neu’. Aquestes construccions, tradicionals a les regions àrtiques, amaguen moltes curiositats sovint fantasioses. Però també se n’expliquen coses que són del tot certes. Avui te’n desvelem una bona pila]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Blue Monday]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-blue-monday_1_3062592.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/32e2845a-e76c-4341-94bc-4341ba37a162_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Per què és el dia més trist de l’any?<h3/><p>Segons els inventors del Blue Monday, aquest dia coincideixen diversos fets que influeixen en el nostre estat d’ànim: és dilluns, el clima és fred, hi ha poques hores de llum, arrosseguem els deutes de les despeses de Nadal i ha passat prou temps des de Cap d’Any per comprovar que no hem complert cap dels bons propòsits que ens vam fer.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-blue-monday_1_3062592.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Jan 2021 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/32e2845a-e76c-4341-94bc-4341ba37a162_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El Blue Monday]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/32e2845a-e76c-4341-94bc-4341ba37a162_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Aquest dilluns, 18 de gener, és el dia més trist  de l’any. Almenys així ho assegura una fórmula que, a partir d’uns càlculs ben curiosos, conclou que el tercer dilluns  de gener és el Blue Monday o Dilluns Trist. Avui t’expliquem qui s’ho va inventar i per què no n’hem de fer gaire cas]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Contra el fred… sopa!]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-la-sopa_1_2770373.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/981cf632-2258-497d-8eef-8d04dec04e20_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Abans de la sopa… l’olla<h3/><p>Hi ha molts aliments que no existirien si no haguéssim inventat la ceràmica. Per exemple, la sopa. Amb les olles de fang, l’home del neolític ja devia preparar bons caldos que li servien per alimentar-se, hidratar-se o fer passar el fred. O les tres coses!</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-la-sopa_1_2770373.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 08 Jan 2021 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/981cf632-2258-497d-8eef-8d04dec04e20_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Contra el fred… sopa!]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/981cf632-2258-497d-8eef-8d04dec04e20_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[No hi ha res millor per treure’ns el fred del cos que un bon plat de sopa calenta. La sopa és un aliment universal que s’ha fet molt popular perquè és fàcil de fer, barata i, sobretot, està boníssima. Avui te n’expliquem algunes curiositats]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El codi Morse]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/codi-morse-curiositats_1_2556523.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b72b4be9-dc4e-46fa-9ba2-e5856c7174ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Com funciona?<h3/><p>El codi Morse associa a cada lletra de l’alfabet i a cada número un senyal representat per una combinació de punts i ratlles. Així, per exemple, la lletra A és un punt i una ratlla, i la B una ratlla i tres punts. Les lletres que es fan servir més, com per exemple la E, tenen un senyal més simple (un punt), i les que es fan servir menys, com la Y, el tenen més complicat (una ratlla, un punt i dues ratlles).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/codi-morse-curiositats_1_2556523.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 23 Oct 2020 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b72b4be9-dc4e-46fa-9ba2-e5856c7174ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El codi Morse]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b72b4be9-dc4e-46fa-9ba2-e5856c7174ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Segur que ja saps que SOS és el senyal internacional de socors. ¿Però sabies que aquest és un senyal en codi Morse? Això vol dir que aquesta crida d’auxili es pot fer mitjançant senyals sonors o de llum, i tothom l’entendrà. Pot semblar complicat, però no ho és gens. Avui t’ho expliquem!]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les energies renovables]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/energies-renovables-curiositats_1_2560539.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9402211c-c3c9-4171-944e-afb402f01d76_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Què són?<h3/><p>Les energies renovables són les que depenen d’elements presents en la natura i que són inesgotables. Per exemple, la força de l’aigua o del vent.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/energies-renovables-curiositats_1_2560539.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 09 Oct 2020 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9402211c-c3c9-4171-944e-afb402f01d76_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les energies renovables]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9402211c-c3c9-4171-944e-afb402f01d76_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La major part de l’energia que consumim prové dels combustibles fòssils, com el petroli o el gas natural. Tot i que n’hi ha molta quantitat, no són inesgotables i algun dia s’acabaran. Per sort, tenim una alternativa que sempre hi serà. Endevines quina és?]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quin avorriment!]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-avorriment_1_1044873.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ed07f499-035a-444e-9e88-0a341d6b064d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Una sensació difícil d’explicar<h3/><p>Si haguessis d’explicar què és l’avorriment, com ho faries? El més fàcil és dir que <em> avorrit</em> és el contrari de <em> divertit</em>. Quan ens avorrim, sentim que no tenim res a fer ni ens interessa res. De l’avorriment també se’n diu <em> tedi</em>, i tots, un moment o altre, ens hem sentit avorrits.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-avorriment_1_1044873.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 Oct 2020 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ed07f499-035a-444e-9e88-0a341d6b064d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Quin avorriment!]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ed07f499-035a-444e-9e88-0a341d6b064d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Quan ens avorrim, sembla que el temps passa més a poc a poc.  No sabem què fer per distreure’ns i res ens sembla prou interessant o divertit. Però si saps aprofitar-ho, avorrir-se  també té coses bones: hi ha grans idees que han sorgit  d’una estona d’avorriment!]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La posta de sol]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/posta-sol-curiositats-passatemps_1_1081801.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d54ae915-825f-4e55-af4f-ce7134582acf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>On se’n va el Sol quan es pon?<h3/><p>Des de la Terra veiem moure’s el Sol pel cel perquè el nostre planeta fa un moviment de rotació, girant sobre ell mateix. Per això, cada 24 hores veiem el Sol desaparèixer a l’horitzó durant el capvespre i com torna a sortir a l’albada per completar un nou recorregut pel cel. En tot aquest trajecte el Sol no desapareix, només deixem de veure’l. Quan a Europa ja no és visible, al continent americà encara brilla al cel.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/posta-sol-curiositats-passatemps_1_1081801.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Aug 2020 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d54ae915-825f-4e55-af4f-ce7134582acf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La posta de sol]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d54ae915-825f-4e55-af4f-ce7134582acf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[¿Sabies que hi ha persones que viatgen a determinats llocs només per veure com s’hi pon el sol? Molta gent coincideix a dir que aquest és el moment més bonic del dia, i nosaltres hi estem d’acord. I, a més, tenim la sort que en podem gaudir 365 vegades l’any!]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balenes a la vista!]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/balenes-curiositats-passatemps_1_1132854.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a118efbf-9150-455e-a904-3c9b570ad7ce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Com és el rorqual comú?<h3/><p>El rorqual comú és un mamífer, com totes les balenes. Pot fer fins a 23 metres de llargada, és de color gris fosc i als laterals hi té unes taques blanques. És un depredador i s’alimenta de krill, crustacis i peixos petits, com sardines i seitons. Per capturar-los fa servir les barbes, una mena de filaments que té a la boca i que filtren l’aigua que s’empassa. Així, només hi queda el menjar.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/balenes-curiositats-passatemps_1_1132854.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2020 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a118efbf-9150-455e-a904-3c9b570ad7ce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Balenes a la vista!]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a118efbf-9150-455e-a904-3c9b570ad7ce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Ben a prop de les costes catalanes hi neden rorquals comuns, la segona espècie de balena més gran del món, després de la balena blava. Entre els mesos de març i juny viatgen en direcció al mar de Ligúria, entre França i Itàlia, perquè allà hi troben molt de menjar. Avui te n’expliquem moltes curiositats]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els abellots]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/abellots-curiositats-passatemps_1_1156733.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8be5366e-283e-4cac-8489-434d58eea742_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Qui són?<h3/><p>Els abellots, abegots o vagarros són els mascles de l’abella de la mel. No treballen com les obreres, perquè la seva funció és fecundar la reina de l’eixam. Tenen el cos una mica més robust i, a diferència de les abelles, no tenen fibló.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/abellots-curiositats-passatemps_1_1156733.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Apr 2020 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8be5366e-283e-4cac-8489-434d58eea742_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els abellots]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8be5366e-283e-4cac-8489-434d58eea742_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Amb l’esclat de la primavera, les abelles de la mel es desperten de la hibernació i es posen a treballar. Al rusc, però, hi ha uns individus que no són igual de productius. Són els abellots, que tenen una funció única i especial. Avui t’expliquem en què consisteix i com és la seva vida]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les orenetes]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/orenetes-curiositats-passatemps_1_1169107.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d0f16f0b-b83f-4850-afff-8ccfb65e4ef0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Dues cosines germanes<h3/><p>Les orenetes més comunes a casa nostra són l’oreneta vulgar i l’oreneta cuablanca. La vulgar té una cua característica amb forma de forca, i la gola de color vermellós. L’oreneta blanca, en canvi, té la gola blanca, igual que la panxa i el carpó, que és la part que hi ha just abans de la cua. L’oreneta blanca és una mica més menuda que la vulgar.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret Alonso]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/orenetes-curiositats-passatemps_1_1169107.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Apr 2020 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d0f16f0b-b83f-4850-afff-8ccfb65e4ef0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les  orenetes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d0f16f0b-b83f-4850-afff-8ccfb65e4ef0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Si veus volar orenetes, senyal que el bon temps  ja ha arribat. Aquests ocells migratoris ja han començat a tornar a casa nostra després de passar l’hivern a l’Àfrica. Aquí hi troben  un clima càlid i aliment  en abundància, i és  per això que ho aprofiten  per aparellar-se, fer el niu  i criar. Vols saber-ne  més coses?]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La gralla]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-la-gralla-instrument_1_1188990.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fb9827f2-2f3f-467c-adcd-e12845a6485d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Quin tipus d’instrument és?<h3/><p>La gralla és un instrument de vent. Està feta de fusta i el seu cos té una forma cònica. Té una doble llengüeta feta de canya, com dues pales sobreposades, que fa vibrar l’aire. Per això diem que la gralla és un instrument de canya doble.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-la-gralla-instrument_1_1188990.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 Mar 2020 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fb9827f2-2f3f-467c-adcd-e12845a6485d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La gralla]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fb9827f2-2f3f-467c-adcd-e12845a6485d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Si t’agraden els castells o els gegants segur que saps com sona una gralla. Aquest instrument de vent ens acompanya en moltes festes populars perquè té molta tradició a casa nostra. Tanta, que la gralla s’ensenya a les escoles de música i hi ha molts nens que aprenen a tocar-la]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els gustos]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-els-gustos_1_1197409.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7339e48a-4d9b-4673-a44a-402152aba747_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>4 + 1<h3/><p>Els humans tenim la capacitat de percebre amb molta claredat quatre gustos diferents: dolç, salat, amarg i àcid. A aquests, no fa gaire se n’hi ha afegit un altre, el cinquè. Es diu <em> umami</em>, una paraula japonesa que significa <em>gust deliciós</em>. L’umami el trobem per exemple en el pernil salat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/curiositats-sobre-els-gustos_1_1197409.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Feb 2020 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7339e48a-4d9b-4673-a44a-402152aba747_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els gustos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7339e48a-4d9b-4673-a44a-402152aba747_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Per què hi ha aliments que ens agraden molt i n’hi ha que ens fan angúnia? La resposta s’amaga a la llengua, on tenim uns detectors que capten el gust del que mengem i envien la informació al nostre ordinador central, el cervell. Avui t’expliquem com funciona aquest mecanisme tan precís que s’activa cada vegada que mengem]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les ‘fake news’]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/fake-news_1_2593733.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3f372871-f600-48b7-93f0-644c0055f900_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Què són?<h3/><p>Les notícies falses o <em> fake news</em> són informacions que es difonen amb la voluntat d’enganyar el públic. Circulen per internet, sobretot a través de les xarxes socials. Així es poden convertir en virals i ser llegides per milions persones en ben poc temps.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/fake-news_1_2593733.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Feb 2020 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3f372871-f600-48b7-93f0-644c0055f900_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les ‘fake news’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3f372871-f600-48b7-93f0-644c0055f900_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[“La jove activista Greta Thunberg s’ha fet milionària gràcies a la lluita mediambiental”. Aquesta notícia és un exemple del que es coneix com a fake news o notícia falsa. És a dir, una mentida que es difon intencionadament, sobretot a través de les xarxes socials. Avui t’expliquem per què aquesta mena d’informacions s’escampen tan ràpidament i com les podem detectar i combatre]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les 12 campanades]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/dotze-campanades-curiositats_1_2604372.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/e39861f4-d5ee-4b9e-9a2f-580722423da6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Per què mengem raïm?<h3/><p>La tradició mana que ens mengem un gra de raïm amb cada campanada. Ningú sap del cert on i quan va començar aquest costum, però sovint s’explica que el van inventar uns pagesos valencians, cap al 1909. La llegenda conta que aquell any van tenir més raïm del que podien vendre i es van empescar aquest ritual per donar-li sortida.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/dotze-campanades-curiositats_1_2604372.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Dec 2019 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/e39861f4-d5ee-4b9e-9a2f-580722423da6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les 12 campanades]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/e39861f4-d5ee-4b9e-9a2f-580722423da6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Al 2019 només li queden tres dies. Dimarts a la nit encetarem un nou any, i ho farem amb el ritual de les dotze campanades. Avui t’expliquem algunes curiositats sobre aquesta tradició i també et donem alguns consells per començar el 2020 amb bon peu. Bon any!]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quin tip!]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/sobreviure-als-apats-de-nadal_1_2606063.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/81f1c480-07d9-48c8-911a-b18a9f0f0c02_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Esmorza com un dia qualsevol<h3/><p>El dia de Nadal o Sant Esteve has d’esmorzar com si fos un dissabte qualsevol. És a dir, menjant el que menjaries cada dia. Menjar menys per deixar lloc al dinar no és una bona idea. Encara més: és recomanable fer un petit <em>snack</em> saludable a mig matí (una peça de fruita, un iogurt, un petit entrepà integral o un grapadet de fruita seca).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/sobreviure-als-apats-de-nadal_1_2606063.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Dec 2019 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/81f1c480-07d9-48c8-911a-b18a9f0f0c02_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Quin tip!]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/81f1c480-07d9-48c8-911a-b18a9f0f0c02_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els dies de Nadal i Sant Esteve és tradició que ens apleguem al voltant de la taula per menjar plats com la sopa de galets, el capó farcit, els canelons, les neules i els torrons. Tot és tan bo que, si no hi parem atenció, és fàcil que acabem ben tips! Avui et donem quatre consells per gaudir d’aquests àpats de manera saludable però sense renunciar a res]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La hibernació]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/hibernacio-animals-curiositats_1_2613601.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3105fa77-05ca-467f-95a6-e818f6014cce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Què és la hibernació?<h3/><p>La hibernació és una mena de son profund al qual se sotmeten alguns animals. Mentre dura, la seva freqüència cardíaca i respiratòria és més baixa de l’habitual. També els baixa la temperatura corporal. D’aquesta manera consumeixen menys energia i necessiten menys aliment i escalf.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/escola/recursos-didactics/hibernacio-animals-curiositats_1_2613601.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 29 Nov 2019 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3105fa77-05ca-467f-95a6-e818f6014cce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La hibernació]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3105fa77-05ca-467f-95a6-e818f6014cce_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Quan arriba l’hivern i baixen les temperatures, els animals salvatges es troben que l’aliment és més escàs i les condicions de vida més difícils. N’hi ha que, per sobreviure, es desplacen a llocs més càlids. D’altres entren en estat d’hibernació, una mena de son que els aïlla de l’exterior i els permet passar l’hivern sense patir pel fred o la gana]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Papallones a l’estómac]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/activitats-amb-nens/perque-diem-papallones-estomac-quan-estem-enamorats_1_2634047.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0715dafd-8bf8-4699-89c1-43179f1f24e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Lepidòpters a la panxa<h3/><p>Has tingut mai una sensació com de pessigolleig agradable a la panxa? D’això se’n diu “tenir papallones a l’estómac”, i descriu aquell moment d’emoció que sentim abans de trobar-nos amb la persona que ens agrada. Es considera que l’estómac i el cervell, que és qui processa les emocions, estan connectats, i per això sentim aquesta mena de formigueig no del tot desagradable. I és per això també que hi ha persones que, quan s’enamoren, perden la gana.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/activitats-amb-nens/perque-diem-papallones-estomac-quan-estem-enamorats_1_2634047.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Oct 2019 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0715dafd-8bf8-4699-89c1-43179f1f24e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Papallones a l’estómac  Roald Dahl’s  Twit or Miss DNA Play]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0715dafd-8bf8-4699-89c1-43179f1f24e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Quan una persona ens agrada sentim emocions molt intenses, però també patim efectes sobre el nostre cos: ens tremola la veu, se’ns asseca la boca, sentim un pessigolleig estrany a la panxa i el nostre cor batega a un ritme accelerat. No és cap malaltia, només són els símptomes que, potser, ens hem enamorat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les muses]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/activitats-amb-nens/curiositats-sobre-les-muses_1_2641598.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8f54be3a-840e-49ba-bc25-2d38e49f03a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>Qui són?<h3/><p>Segons la mitologia grega, les muses eren les filles del déu Zeus i la deessa de la memòria. N’hi havia nou, i la seva labor consistia a inspirar els poetes, filòsofs, pintors, músics i artistes en general.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Serret]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/activitats-amb-nens/curiositats-sobre-les-muses_1_2641598.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Sep 2019 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8f54be3a-840e-49ba-bc25-2d38e49f03a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Les muses  Rings Todoist]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8f54be3a-840e-49ba-bc25-2d38e49f03a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[¿T’ha passat mai, tenir una idea genial de cop i volta, com si algú te l’hagués dictat a cau d’orella? Els antics grecs creien en  uns éssers, anomenats ‘muses’, que inspiraven els grans creadors per fer les obres d’art. Avui t’expliquem qui eren aquestes dones misterioses  i com les invocaven]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
