Músic lleidatà i, sobretot, un lluitador. Joan Mesegué té ara 55 anys, viu amb la seva parella vora el pantà d’Utxesa i comença una nova vida. Des dels vint anys ha estat pul·lulant entre la vida i la mort, l’art i la follia, les depressions més profundes i les lucideses més creatives, amb viatges arreu d’Europa i retorns frustrats… Diagnosticat amb un trastorn bipolar i controlat recentment per la medicació, inicia una gira per pubs i discogràfiques dels Estats Units amb l’esperança que la gran Emmylou Harris acabi interpretant alguna de les seves noves cançons.

Els medicaments per tractar l'insomni poden causar l'efecte contrari: tot i que es prenen per dormir i descansar, la son induïda pot no ser sana i produir problemes de salut a llarg termini. Segons un estudi publicat aquest dimecres a la revista Cell, els fàrmacs que es prenen per descansar tenen efectes secundaris, ja que no permeten que el cervell es netegi adequadament mentre es dorm. Una interrupció que augmenta el risc de patir afectacions cognitives, com ara Alzheimer.

"Dormir poc o dormir malament és un mal negoci", adverteix el professor de la Universitat de Barcelona (UB) Alejandro Iranzo, que a partir d'ara també és director de la nova càtedra del son i els seus trastorns. Una qualitat i una quantitat inadequades del son s’associen amb malalties cardiovasculars i neurodegeneratives i cal formació i recerca per revertir aquesta situació. Per això la UB i AdSalutem Institut del Son han unit esforços i han creat aquesta càtedra amb l'objectiu de generar i difondre contingut que pugui ajudar les persones que pateixen trastorns del son i promoure hàbits de descans saludables.

“Morirem. Tots. Tant de bo sigui prou aviat perquè s’acabi el patiment que estem vivint cada segon”. Aquestes paraules formen part d’un missatge que la setmana passada va enviar un metge que treballa per a Metges Sense Fronteres al sud de la franja de Gaza. ¿Com en diríem d’aquest sentiment des de la perspectiva de la medicina occidental? Pulsió suïcida? Depressió? Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT)? Sigui el que sigui, sabem que són idees anormals i requereixen intervenció mèdica.

Què està passant i quines són les causes de la falta de son crònica que sembla que pateix la nostra societat? No dormir bé és perjudicial per a la salut, accelera l’envelliment i està relacionat amb l’aparició de malalties com l'insomni crònic, problemes cardiovasculars, Alzheimer i demències, trastorns com la depressió i l’ansietat... En parlem amb experts, visitem una unitat del son i coneixem alguns casos crònics. També expliquem què li passa al nostre cervell si no dorm, mirem quin és el negoci farmacèutic que hi ha rere l'insomni i us donem alguns consells que potser us faran servei.

Un català que ara tingui noranta anys n'haurà passat prop de trenta, un terç de la seva vida, dormint. Quan el seu net, que ara en té vint-i-cinc, arribi a la seva edat, haurà dormit cinc anys menys. Aquest exemple, tot i que només es basa en estimacions, simplifica un problema complex i d'abast global: cada dècada que passa, perdem hores de son. Dormim menys, descansem pitjor. La Societat Mundial del Son alerta que l'insomni i altres alteracions relacionades amb el son ja són una amenaça de salut pública. El 45% de la població d'arreu del món, però sobretot la dels països més densament habitats, té problemes per dormir. Només a Catalunya –i la dada és extensiva a Espanya–, un terç de la població admet que no dorm prou entre setmana. Un 32% es desperta amb la sensació de no haver tingut un somni reparador, i un 35% reconeix estar cansat durant el dia. "Dormir malament és un peatge que paguem amb la salut: vivim més anys, però perdem temps de descans i qualitat de vida", avisa María José Masdeu, especialista en medicina del son a l'Hospital Parc Taulí i membre de la Societat Espanyola del Son. La privació de descans, voluntària o patològica, accelera l'envelliment físic i intel·lectual i predisposa a patir malalties cròniques com la diabetis, i patologies greus, com càncers i demències.

Les conseqüències immediates de dormir malament són múltiples. Per exemple, quan no descansem prou enfrontem el dia a dia més desmotivats i fatigats, patim més canvis d'humor i fem les tasques molt més desconcentrats i distrets. Per intentar descansar més i millor, hi ha un conjunt de recomanacions i comportaments subscrits per totes les organitzacions i societats científiques de la son que reben el nom de pràctiques per a la higiene del son. En aquest decàleg resumim aquells hàbits i canvis en l'estil de vida que, amb el consens dels experts, han d'ajudar-nos a dormir amb més facilitat i, a la llarga, a protegir-nos de futures alteracions o trastorns del son.

Són barates i compleixen amb allò que prometen: tranquil·litzen i indueixen la son. És per això que el consum de benzodiazepines, uns fàrmacs que van néixer als anys 60 per mitigar els episodis d'ansietat, també s'utilitzen de forma generalitzada contra l'insomni i altres alteracions del son. La seva demanda no ha deixat de créixer en les últimes dècades arreu del món i, de fet, els experts adverteixen que el consum de medicaments com Orfidal –la marca de lorazepam amb la qual es coneix popularment aquest fàrmac– suposa ja un risc per a la salut pública. Segons un informe de la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents, l'estat espanyol és el tercer país europeu amb el consum més elevat d'aquestes píndoles: l'any 2021 es van receptar gairebé 96 dosis diàries de benzodiazepines per cada 1.000 habitants (molt per sobre del llindar que fixa l'organisme, de 40 dosis diàries), empatat amb Portugal, que també en registra 96, i només superat per Bòsnia i Hercegovina, amb 200 dosis. El document d'aquest òrgan independent de l'ONU assenyala que Espanya és el país on es va observar un dels augments més significatius (+110%) en l'ús del diazepam (Vàlium) entre el 2020 i el 2021.