El districte barceloní de Nou Barris no és aliè a l'activitat del Liceu. Si més no, un cop l'any l'orquestra del teatre hi ofereix un concert gratuït que forma part de la programació de les Festes de la Mercè. Més insòlit és que el Liceu triï un espai de Nou Barris per fer-hi una roda de premsa. I si ho ha fet és per una feliç coincidència lexicoanimal. L'òpera que inaugura la temporada 2025-2026 és La guineueta atrevida, la meravellosa obra del txec Leoš Janáček (1854-1928), que arriba amb una proposta escènica de l'australià Barrie Kosky, l'artífex de la inoblidable Flauta màgica que es va representar al Liceu el 2016. I al parc de la Guineueta hi ha precisament una elegant escultura d'una guineu de Julià Riu Serra.

Quan El nas es va estrenar a Leningrad el 1930, dos anys més tard d'haver-se enllestit la partitura, Dmitri Xostakóvitx ja estava en el punt de mira (per bé i per mal) dels comissaris artístics de la Unió Soviètica que ja aleshores governava amb mà de ferro el dictador Stalin. Hàbil amb el seu sarcasme i savi en la seva capacitat de bastir estructures musicals de gran volada, el compositor de la futura Lady Macbeth de Mtsensk va saber plasmar en la seva primera òpera l’absurditat d’un sistema burocratitzat, seguint fil per randa el breu relat homònim de Nikolai Gogol. I és que el context que denunciava l'escriptor (la inoperància de la burocràcia en temps del tsar Nicolau I) no havia canviat noranta anys després, quan Xostakóvitx va viure sotmès als capricis dels citats comissaris de la dictadura estalinista.