<![CDATA[Ara.cat - Fernando Sánchez Dragó]]> 10 <![CDATA[De Dragó a la Verge del Rocío]]> Vaig coincidir una vegada amb Sánchez Dragó, en una trobada d'escriptors, fa una vintena d'anys. S'hi va presentar acompanyat d'una jove oriental que el seguia a tres passes de distància, carregada amb les maletes, mentre ell caminava amb els braços ostentosament plegats damunt el pit, vestit amb un quimono. Més tard, en una de les reunions que van tenir lloc durant la trobada, ens va explicar que, en un viatge a la Xina, havia tingut una experiència sexual consistent a penetrar una gallina en el precís moment que un altre home tallava el coll de l'animal: això provocava la contracció de l'esfínter de la gallina i multiplicava, segons ell, el plaer. Era la mena de fantasmada que li encantava a Dragó, i vaig poder constatar que, tampoc en aquella ocasió, li va faltar qui li rigués bavosament la gràcia.

]]> <![CDATA[Rèquiem televisiu per Sánchez Dragó]]>

El Dilluns de Pasqua s’anunciava la mort de l’escriptor Fernando Sánchez Dragó a la televisió i els tertulians que habitualment fan la jornada matinal valoraven la figura del personatge. “Un agitador cultural”, “un polemista”, “un provocador” i fins i tot “un tresor nacional” eren alguns dels comentaris més repetits. A Hablando claro de La 1, Rosa Villacastín el justificava: “Le podía su afán de provocador” i “era muy presumido de sus vicios”. Al telèfon, un amic del difunt, Fernando Savater, destacava en canvi que havia sigut un home “atractivo sexualmente hasta el último momento”. Les ombres del protagonista inesperat també van sortir més discretament. El guionista Paco Tomás admetia: “En el final de sus días me resultó bastante antipático”. I va recordar l'episodi en què l’escriptor es va vantar d’haver tingut sexe amb nenes menors d’edat però la presentadora va evitar que hi aprofundís. No feia gaires dies, Sánchez Dragó havia intervingut telefònicament a Antena 3, amb Susanna Griso, per comentar l’adquisició del nadó per part d’Ana Obregón. A Espejo público van recuperar l’instant. L’escriptor defensava amb orgull el seu paper de pare octogenari. El seu fill més gran en tenia seixanta-tres i el més petit només deu. 

]]> <![CDATA[Mor als 86 anys Fernando Sánchez Dragó d'un infart]]>

L'escriptor, periodista i presentador madrileny Fernando Sánchez Dragó ha mort aquest dilluns a la seva residència de Castilfrío de la Sierra, a Sòria, a conseqüència d'un atac de cor sobtat. Aquest matí publicava a Twitter una foto amb el seu gat Nano. "Ell sap que al cap hi ha el secret de quasi tot", deia al tuit. Autor d'una quarantena de llibres que inclouen assaigs i novel·les, també va destacar com a presentador televisiu al capdavant de diversos programes literaris i d'entrevistes.

]]> <![CDATA[Fernando Sánchez Dragó, intel·lectual o 'cantamanyanes'?]]>

Va ser Fernando Sánchez Dragó qui va proposar el nom de Ramón Tamames, amic seu, com a candidat a la presidència del govern espanyol arran de la moció de censura presentada a les Corts per Vox, partit amb molta veu –així en llatí– i poc raonament.

]]> <![CDATA[Abans hi havia més llibertat]]> És el nou mantra reaccionari, el nou cavall de batalla de la gent de bé, tal com la va definir Feijóo. Es lamenten d'una suposada restricció de les llibertats en el moment present, que segons ells és comprovable comparant-les amb l'amplitud amb què es vivia en un moment anterior i no gaire llunyà. Alguns parlen de la Transició; d'altres, de fa trenta anys, i alguns altres reculen directament fins a la dictadura de Franco, per afirmar tots seriosos que fins i tot sota la bota del dictador, o poc després de la seva mort, “hi havia molta més llibertat que ara”. O més llibertats, alguns ho diuen en plural. En pocs dies això ho han dit personalitats públiques tan rellevants com el cantant Miguel Bosé, els escriptors Javier Cercas i Fernando Sánchez Dragó o el preparador de tenis Toni Nadal, que en altres temps va figurar que era el tiet progre de Rafel —perdó: Rafa— Nadal. (Un parèntesi per celebrar que, ara, a Rafa Nadal li aixecaran una estàtua al seu Manacor natal, just al davant de casa seva, i que el tenista hi ha accedit generosament, només a condició que el producte resultant “s'hi assembli”.)

]]>